.png "English"){kind=small}
Sorprès, il·lusionat, feliç, enamorat, pensatiu... Tot un conjunt de positius sentiments han invadit el meu cos després de veure segurament la millor trilogia romàntica del Sèptim Art. Una trilogia envoltada d'un misticisme i una aura especial que relata una història d'amor atemporal que transcorre durant 18 anys reals. Before Sunrise va ser on va començar tot, estrenada allà cap l'any 1995 com una pel·lícula independent de poc pressupost, Richard Linklater (el director) guanya el seu primer reconeixement de la crítica especialitzada rebent la pel·lícula bones crítiques. Nou anys després, l'any 2004, sorprèn al públic amb l'estrena d'una seqüela titulada Before Sunset. La segona part supera les expectatives de la premsa especialitzada i rep molt bona crítica fins al punt d'estar nominada als Oscars com a millor guió, però més sorprenent és el fet que han passat nou anys més per veure la tercera part, anomenada Before Midnight, estrenada aquest 2013 i on ha tingut una crítica sublim en tots els medis especialitzats. 
Cada pel·lícula manté un estructura de narració similar, on la càmera segueix en tot moment als dos protagonistes per allà on vagin; Linklater roda plans llarguíssims, sense talls, permetent al públic connectar amb els personatges. El que de principis pot semblar avorrit és ben bé tot el contrari, gràcies a uns guions exquisits i treballats, cada tema mencionat mereix un moment de reflexió i debat. Cada frase dels tres guions profunditza i dota de tant carisma als dos protagonistes que l'acció no succeeix al voltant dels personatges sinó que es crea entre ells dos. En cap moment té importància l'entorn, sinó el que expressen els dos protagonistes.
Des del meu punt de vista una pel·lícula passa de ser molt bona pel·lícula a tornar-se en una obra mestra en el moment que connectes, comparteixes i t'identifiques d'alguna manera amb la visió dels personatges, personalment m'ha succeït en bastants ocasions veient-les, però tot i que l'opinió subjectiva és inevitable, la puntuació que dóna el públic en les webs no baixa del notable. Es tracta d'una història d'amor que recorre les il·lusions, temors i contradiccions internes provocades per nosaltres mateixos en el moment que dubtem entre obeir el que ens diu el cor o pel contrari ser més racionals fent cas al que ens diu el cap.
"La mayoría de la gente huye del conflicto cuando, para mí, muchas cosas buenas surgen del conflicto"
"Somos el resultado de la suma de momentos de nuestra vida"
"El camino a seguir para mejorar la situaciones está en los pequeños logros cotidianos, tienes que disfrutar de ellos para seguir adelante"
"Sin sufrimiento no aprendemos nada"
"Los pequeños detalles, son el reflejo de cada uno de nosotros. Lo echo de menos constantemente. Por eso no se puede reemplazar a nadie, porque todos estamos hechos de pequeños y preciosos detalles"
Per no desengranar res més ni trencar l'aura especial que envolta la trilogia, convido a tothom a veure-les i a gaudir-les sols, amb parella, amb família o amb amics.
