.png "English"){kind=small}
Sempre he pensat que la màgia del cinema es troba en aquell moment d'evasió que et transmet una pel·lícula durant el visionat, fen-te partícip, encara que sigui de forma imaginària, de l'acció i la interacció dels personatges en la pantalla. Oblidant per moments la vida que portes, transportant-te en un moment en el temps i lloc totalment diferents, encara que sigui només per dues hores. En algun cas però la pel·lícula no es limita en entretenir i captivar-te amb la seva història, sinó que aconsegueix anar més enllà, arribant a ser terapèutica pel teu estat d'ànim.
Crec que entre tots els gèneres que ja existeixen en el cinema caldria afegir un més: el de terapèutic. Per aquesta raó m'agradaria compartir amb tots vosaltres les pel·lícules que m'han transmet ple de bones sensacions i de càrrega positiva en la nova secció d'adcinema: Cineteràpia.
Un buen año, és la primera pel·lícula d'aquesta nova categoria. Potser la pel·lícula més senzilla i de més baix pressupost del director Ridley Scott, la qual ens té més acostumats a grans superproduccions, però no per això deixa de ser una obra rodona.
Tot i el seu guió pla i lineal és efectiu en tot moment, sap transmetre i obrir als ulls a l'espectador, demostrant com els veritables plaers es troben en els petits moments de la vida, moments que no li donem la rellevància que es mereixen per la cobdícia dels diners que ens eclipsa i la superficialitat de materialisme en què es mou la societat.
La pel·lícula aboca grans reflexions com són: com de ràpid oblidem d'on venim a causa dels vicis que anhelem i com cada cop ens costa ser més feliços per la dependència materialisme que ens envolta, quan realment no es necessita tan.
I com de ràpid vivim la vida en les ciutats, dins un espiral d'estrès per la feina, pel negativisme de les notícies que escoltem diàriament... on a més sembla que cada cop més ens costa prendre'ns un respir i gaudir d'un dia amb la naturalesa, lluny de l'ambient contaminant de la ciutat.
Un buen año, és d'aquelles pel·lícules que no envelleixen ni caduca en el temps sinó més aviat el contrari, com els vins a mesura que passa el temps més bon sabor et deixa al paladar i millor saps apreciar-la.
Algunes de les cites de la pel·lícula que més m'agraden són:
"Un hombre debería aceptar sus derrotas con la misma elegancia que celebra sus victorias"
"Un día te darás cuenta de que un hombre no aprende nada de sus victorias, en cambio el acto de perder puede repercutir en una gran sabiduría"
"-A caso piensas seducirme Max? -Oh no ni se me ocurriría, no más de 6 o 10 veces."
La veritat és que sempre que veig aquesta pel·lícula em fa canviar el xip, em transmet equilibri, harmonia i pau interior. Alguns poden dir que no és una pel·lícula notable, és més, la crítica no va valorar-la gaire bé definint-la com a interessant i potser tinguin raó cinematogràficament no és la millor pel·lícula realitzada, però en la meva opinió cal veure-la amb uns ulls diferents per gaudir-la i apreciar-la com es mereix.
Crec que entre tots els gèneres que ja existeixen en el cinema caldria afegir un més: el de terapèutic. Per aquesta raó m'agradaria compartir amb tots vosaltres les pel·lícules que m'han transmet ple de bones sensacions i de càrrega positiva en la nova secció d'adcinema: Cineteràpia.
Un buen año, és la primera pel·lícula d'aquesta nova categoria. Potser la pel·lícula més senzilla i de més baix pressupost del director Ridley Scott, la qual ens té més acostumats a grans superproduccions, però no per això deixa de ser una obra rodona.
Tot i el seu guió pla i lineal és efectiu en tot moment, sap transmetre i obrir als ulls a l'espectador, demostrant com els veritables plaers es troben en els petits moments de la vida, moments que no li donem la rellevància que es mereixen per la cobdícia dels diners que ens eclipsa i la superficialitat de materialisme en què es mou la societat.
La pel·lícula aboca grans reflexions com són: com de ràpid oblidem d'on venim a causa dels vicis que anhelem i com cada cop ens costa ser més feliços per la dependència materialisme que ens envolta, quan realment no es necessita tan.
I com de ràpid vivim la vida en les ciutats, dins un espiral d'estrès per la feina, pel negativisme de les notícies que escoltem diàriament... on a més sembla que cada cop més ens costa prendre'ns un respir i gaudir d'un dia amb la naturalesa, lluny de l'ambient contaminant de la ciutat.
Un buen año, és d'aquelles pel·lícules que no envelleixen ni caduca en el temps sinó més aviat el contrari, com els vins a mesura que passa el temps més bon sabor et deixa al paladar i millor saps apreciar-la.
Algunes de les cites de la pel·lícula que més m'agraden són:
"Un hombre debería aceptar sus derrotas con la misma elegancia que celebra sus victorias"
"Un día te darás cuenta de que un hombre no aprende nada de sus victorias, en cambio el acto de perder puede repercutir en una gran sabiduría"
"-A caso piensas seducirme Max? -Oh no ni se me ocurriría, no más de 6 o 10 veces."
La veritat és que sempre que veig aquesta pel·lícula em fa canviar el xip, em transmet equilibri, harmonia i pau interior. Alguns poden dir que no és una pel·lícula notable, és més, la crítica no va valorar-la gaire bé definint-la com a interessant i potser tinguin raó cinematogràficament no és la millor pel·lícula realitzada, però en la meva opinió cal veure-la amb uns ulls diferents per gaudir-la i apreciar-la com es mereix.
Moment idoni pel seu visionat: en moments d'estrès i necessitat d'evasió de tot el que t'envolta.
