Skyfall: adaptar-se o morir, amb homenatge

James Bond ha tornat per la porta gran, fent oblidar els fantasmes apareguts en la pel·lícula Quantum of Solace, i tornant a la formula d'èxit que tan bé li va funcionar a Casino Royale, argument ferm amb algunes sorpreses, escenes d'acció espectaculars, moments d'humor i un James Bond humà amb sentiments.

Skyfall posa sobre la taula els sentiments del agent 007 com mai abans s'havien vist en les anteriors pel·lícules, mostrant el "Rosebud" del agent britànic.

Sam Mendes a realitzat un treball espectacular, digne d'un 50 aniversari, homenatjant constantment als inicis de la saga i a la vegada donant-li un toc melancòlic, fent-te recordar petits moments de les primeres pel·lícules i amb un marc totalment contemporani (representant el món cibernètic en que vivim i on els nous enemics que té la societat viuen en l'ombre). Alhora firma la pel·lícula més tenebrosa de tota la saga, sent la més fosca i seriosa entre totes les que s'han fet. El director s'ha adaptat a la saga  i no la saga al director, on es nota un treball d'estudi a fons dins del món del 007, la qual cosa s'agraeix i a la vegada aporta la seva tècnica amb un rodatge bellíssim.

És massa d'hora per dir que és la millor pel·lícula de la saga, des de el meu punt de vista diria sense por a equivocar-me que no és el cas, però és una opinió del tot subjectiva. Simplement perquè s'ha agafat la formula de més èxit de cada pel·lícula, adaptant-se a temps actuals i les han barrejat per formar el còctel més bo i explosiu possible. Perdent una mica de mèrit davant les originals com van ser Goldfinger, Desde Russia con Amor, Operación Trueno la qual van donar vida i personalitat a la saga. Tot i així no és gens fàcil realitzar una pel·lícula tan notable i rodona com Skyfall. Skyfall tot i així també radia personalitat i frescor en alguns moments, mostrant els sentiments cap a M i la moralitat de James Bond, fins ara quasi sempre ocults.

Però definitivament es troba en el top 5 de les millors de la saga i a continuació teniu els apartats més destacats de la pel·lícula la qual la fan mereixedora de tal honor:

La fotografia, la il·luminació i els plans de càmera impressionants: dignes de menció i de destacar, realment espectaculars, no recordo cap pel·lícula 007 amb plans més bells, més ben gravats i on la il·luminació de escena obté  protagonisme, expressant tant divergències de sentiments com informació en escena.
Sam Mendes utilitza constantment primers plans per no perdre's cap detall de l'expressió dels personatges i quan es tracta de escenes d'acció es col·loca majoritàriament en la esquena des de l'alçada del ombro del personatge donant velocitat
a l'acció. 

Les localitzacions bellíssimes: tots els paisatges de la pel·lícula simplement són genials, es nota la feina meticulosa que s'ha realitzat, on Mendes mostra amb la càmera uns plans generals de preciosa factura, quedant-se a la retina per sempre.

Especial menció de Shangai i Macao realment exòtics (pura identitat i marca de la saga)

Les interpretacions dels actors a un gran nivell: i Sí he de reconèixer que el Bardem fent de Silva ho borda, la qual era un dels meus temors, sent un dels enemics del agent 007 més durs de tota la saga, ficant la por al cos a tothom qui es creua amb ell.

Realment són per recordar les presentacións entre el nou Q i James Bond i entre Silva i agent 007 en la pel·lícula.

Tal com Bardem fa una interpretació espectacular, en Daniel Craig, Bérénice Marlohe i Judi Dench no es queden endarrere, la qual entre els quatre realitzen els moments més emotius i emocionals de la pel·lícula.

Els homenatges al James Bond més clàssic: adaptat als nous moments sí, però sense oblidar el passat responsable del èxit de la saga. Constantment hi han petites detalls en forma de homenatge amb un final que et deixarà amb ganes de molt més, donant la sensació que la pròxima encara pot ser millor. Durant la pel·lícula et venen records de escenes anteriors de la saga, com Goldfinger, Goldeneye, Desde Rusia con Amor, Solo se vive dos veces i es nota la influència del Caballero Oscuro que va reconèixer el propi director en la pel·lícula. 

El muntatge dels crèdits inicials amb la veu de Adele de la canço Skyfall preciós, resumint en 5 minuts el argument de la pel·lícula a base de imatges.

El guio tan en secret i bo que el venien, ha estat a la altura tot i que no deixà de ser tan magistral com les novel·les de Ian Fleming però al ser una història totalment nova té molt de mèrit. Comença amb molta força el guio presentant la incògnita del pecat de M com a gran atractiu i a mesura que avança l'acció el interes es manté fins quasi el final, la qual deparà una sorpresa molt agradable.

La música de Thomas Newman alternant la nova composició del film Skyfall amb la original del Dr No en les escenes "més Bond", totalment encertat.

"Hi ha vegades que lo vell sempre és millor", es menciona durant un parell de cops en la pel·lícula i és veritat.  Goldfinger, Desde Rusia con Amor o Operación trueno entre altres tenen més de 40 anys i no han envellit quasi gens, van crear un llenguatge i van marcar el camí del cinema de espionatge més famós e internacional, com la MI6, de la mà de Ian Fleming.

Tota pel·lícula té referencies o influències d'antigues i en aquesta pel·lícula no es camuflen sinó que es mostra, convertint-se en un gran homenatge del món 007. Es nota que Sam Mendes sabia que volia fer i aportar dins la saga. Torna als orígens, els primers passos del agent britànic, amb la personalitat de James Bond del segle XXI que tan èxit de crítica va aportar amb Casino Royale, i responent al interrogant de la personalitat de Bond i la veritat es que funciona a les mil meravelles. No cal ser fan perquè t'agradi Skyfall és una gran pel·lícula a tots els nivells, ara bé els amants de la saga la disfrutaràn  molt més pels petits detalls.

 Puntuació= 8,75/10 

"Un gran thriller de alto voltaje (...) A pesar de estar un escalón por debajo de 'Royale', 'Skyfall' sigue el ejemplo de aquel reinicio, haciendo que un icono que tiene 50 años de edad sea tan 'cool' como cuando empezó." 

(Joe Neumaier: New York Daily News)

"En 'Skyfall' hay más tela que cortar que en cualquier otro Bond (...) Reflota nuevamente el humor, los cócteles están bien agitados y la conmovedora escena final reconduce la saga a los orígenes conneryanos (...) Puntuación: **** (sobre 5)" (Jordi Batlle Caminal: Fotogramas)

"Skyfall permite que el sentimentalismo nuble su juicio y pierda su verborrea. Con ello se arriesga a cargarse la imagen de James Bond... para bien. (...) Puntuación: *** (sobre 5)" (Xan Brooks: The Guardian)

"Skyfall es prácticamente todo lo que podrías esperar de un 'Bond' del siglo XXI: con estilo pero no anticuada, respetuosa a la tradición pero modernizada, seria en su acción y relativamente compleja en sus personajes (...) Puntuación: **** (sobre 5)" (Kim Newman: Empire)