Hitchcock: Psicosis va marcar

Alfred Hitchock, potser el director que major nombre de bones pel·lícules ha deixat en el Sèptim Art o almenys amb més bona crítica per part del públic i la premsa especialitzada. Per això, és va voler tirar endavant un projecte bibliogràfic sobre la seva persona i sobre una de las seves obres mestres , Psicosis, perquè continua sent avui dia interessant i actual el seu cinema com la seva persona.

La pel·lícula Hitchcock es centra en narrar els esdeveniments que van succeir per portar endavant Psicosis  per part de Alfred Hitchcock amb la ajuda de la seva dona Alma, l'any 1959. Després de rodar Con la muerte en los talones i ser tot un èxit, Hitchcock vol superar-se a si mateix i es marca el repte de realitzar una pel·lícula de terror.


A primera vista pot semblar que estem davant d'una pel·lícula amb un guió poc profund i simplista, fins i tot poc interessant pel públic no seguidor de les obres de Alfred Hitchcock, però no. El gran èxit que presenta la pel·lícula, gràcies a la direcció de Sacha Gervasi, és que s'ha aconseguit realitzar un treball de entreteniment al gust de la majoria del públic, siguis o no seguidor del mestre del suspens. Està clar que els que som amants del cinema de Hitch,  la recompensa un cop vista la pel·lícula és major ja que coneixem més el seu món i podem apreciar millor els petits detalls.

La pel·lícula detallada continues anècdotes de la persona com a director i com a marit, podent observar amb diferents perspectives les dues vides del mestre, mantenint l'interès per igual. On alhora es barregen escenes creades per la ment del geni i els successos reals que van succeir. Tot un encert, ja que el públic pot entendre en més profunditat la seva figura demostrant la obsessió pels crims que el perseguia en la seva vida.

Sacha Gervasi, director quasi debutant, dirigeix amb molt bona mà la pel·lícula sense caure en el avorriment, demostra dinamisme alhora de explicar els fets, sense allargar molt les escenes,  barrejant moments de humor i dramatisme intercalats entre la vida personal i la professional de Alfred. Aconseguint un treball notable i efectiu.

El 70 % de la pel·lícula es centra amb la parella de Hitch i Alma, per tant en el repartiment de actors no podien haver escollit millor. És tot un plaer veure treballar a Anthony Hopkins i a Helen Mirren. Hopkins tot i la dificultat de poder expressar facialment degut al espectacular maquillatge que llueix realitza una gran interpretació però es llueix molt més el personatge de la Alma, interpretat per Mirren( sorprèn que no es trobi entre las nominades a Oscar). Pel que fa a la interpretació dels demès repartiment d'actors i actrius:Scarlett Johanson, Jessica Biel... són molt secundaris i superficials, però compleixen.

En resum una pel·lícula notable, que entretén alhora que és un producte cultural i que compleix amb les expectatives, arribant a conèixer una mica millor qui va ser Alfred Hitchcock, quines virtuts i defectes tenia com a geni i qui estava al seu costat en tot moment, com alguns detalls sobre el rodatge de Psicosis (el moment que Hitch entrevista a Anthony Perkins pel paper de Psicosis és realment revelador, dóna una mica de llum al perquè ho va bordar tant bé en la pel·lícula). En definitiva, surts més que satisfet de la sala del cinema.

Puntuació =7,25/10

"La película gustará a los fans incondicionales del director. ¿Que podría haberse hecho mejor? Seguramente. (...) Gervasi pasa de puntillas por detalles reveladores (...) Pero hay cierta habilidad para hacernos partícipes de la narración" (Mariló García: Cinemanía)

"Hitchcok, con su inofensivo look de telefilme de lujo, no deja de ser como las presentaciones televisivas del orondo director o sus propios cameos en sus películas: irónicamente soft y extremadamente adorable" (Fausto Fernández: Fotogramas)

"El director y el guionista se acercan al retorcido universo de Hitchcock con notable talento (...) lo que cuentan y lo que sugieren es tan atractivo como creíble, está muy bien contado (...) atractiva película" (Carlos Boyero: Diario El País)

"'Hitchcock' puede ser una obra de fantasía y especulación tanto como la historia y la biografía, pero como interpretación de la vida íntima y la imaginación de un talento mayúsculo, es innegablemente viva y provocativa" (Todd McCarthy: The Hollywood Reporter)