*

English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

Game Films: Crucigrama 2

Després de mesos sense realitzar una entrada sobre jocs de pel·lícules i sabent que és una de les categories que més acostuma a agradar en Adcinema, a continuació teniu un mots encreuats interactiu amb una dificultat mitja-alta. Sento que els últims mesos la afluència de entrades del bloc no sigui tan elevada ni de tanta qualitat com fa uns mesos, però AdCinema es compromet a pujar el nivell de la  pàgina dintre de poc amb més canvis i més entreteniment sobre el cinema. Espero que us agradi el mots encreuats i puguis comprovar com de cinèfil estàs fet ;). 



El mots encreuats va de títols de pel·lícules on les pistes que es donen per completar-lo són cites famoses, bandes sonores o imatges. Quan trigues en completar-ho? 

Top 10: Prison's Movies

El gènere carcerari sempre ha rebut bones crítiques, només cal mirar les puntuacions en filmaffinty del següent top 10 per veure que ninguna baixa del 7. Sempre acostumen a estar en les quinieles dels premis de cinema. L'acceptació majoritari d'aquest gènere per part del públic es deu a que són pel·lícules molt realistes, dures, que descriuen la part fosca del món en que vivim i que desconeixem, on s'acostuma a narrar fets reals que han succeït o s'influencien en la realitat per crear una pel·lícula de ficció. 

El més sorprenent és que la limitació de la temàtica no minva la imaginació del gènere i dóna per a diferents pel·lícules amb diferent personalitat, on les preguntes: com a acabat el protagonista a la presó? o com s'ho farà per sortir? fracassarà i morirà? esdevenen en el aire, mantenint la angoixa en tot moment. El públic anhela saber com acabarà tot plegat.

Doncs sense més dilacions el top 10 de les millors pel·lícules de presons:

1) Cadena perpetua




2) La gran evasion





3) El expreso de medianoche




4) Papillon




5) Fuga de alcatraz




6) Brubaker







The Great Gatsby: el luxe i l'amor





Com de gran és la pel·lícula El Gran Gatsby? Com i que aporta la versió de Baz Luhrmann? Independentment del intent objectiu de les meves respostes una cosa és indubtable aquest film està donant molt que parlar i pocs coincideixen amb una mateixa opinió.

Hi ha unes paraules rellevants per sobre totes les crítiques escrites, les de la néta de F.Scott Fitzgerald, autor del llibre, al director en la pre-estrena del film : "El meu avi estaria orgullós de aquesta pel·lícula"

Les opinions personals sempre són subjectives per molt que es vulguin ocultar i la pel·lícula de Baz Luhrmann a suscitat crítiques oposades: per uns és una gran pel·lícula a la alçada del llibre amb plasmació notable dels excessos dels anys 20 on la exageració és ben vista, per altres no és més que una absurda adaptació maldestre amb tocs musicals que no fa justícia a la obra de Fitzgerald.

Com sempre ni tot és tan negra ni tan blanc. La pel·lícula tenia la dificultat de adaptar una novel·la admirada per totes les generacions en el pas del temps, alhora captivar al públic amb una versió moderna després de una bona adaptació als anys 70 amb Robert Redfort com Gatsby i a més ha tingut de fer front a les grans expectatives creades per les obres mestres dels trailers realitzats, juntament a les d'un repartiment de estrelles i la llarga ombra del director de Moulin Rouge.

Aquest Gran Gatsby és una pel·lícula que si li dones la oportunitat de captivar-te no defrauda. La pel·lícula mostra en tot moment el segell Luhrmann: el espectacle grandiloqüent i la fantasia són el teló narratiu per aconseguir escenes màgiques i amb una bellesa extraordinària. La intenció del director ha estat embolicar una obra mestra de guio amb el seu estil artístic, els seus zooms ràpids en escenes digitalitzades al estil de Moulin Rouge per acabar contemplant meravellat fotografia darrera fotografia. La ambientació, el vestuari, cada petit detall ha estat mimat en aquest aspecte i on la recreació dels anys 20 és excel·lent i radia molta vida. 

Allà on no arriba el director, el genial Leonardo Di Caprio omple la pantalla posant la resta del espectacle. Un cop més realitza una gran interpretació, exprimeix tot el que es pot extreure del paper de Gatsby, no es reserva res, tot i poder quedar eclipsada la seva actuació alhora de interpretar un personatge sense tants contrastos ni moments tan exigents si es compara amb altres genials interpretacions que ens té acostumats durant tota la seva carrera.

La resta del repartiment d'actors també estan a la alçada dels seus noms ningú desentona i realitzen interpretacions notables i verosímils.


Ara bé, no tot és perfecta en aquesta pel·lícula del Gran Gatsby i es pot resumir en tres aspectes que desmereixen tota el gran treball realitzat en aquesta pel·lícula:

La introducció de la pel·lícula no enganxa, sinó que avorreix amb un començament lent i bastant insípid, podent arribar atemorir a molts. Fins que no apareix Di Caprio en escena no es comença a posar interessant i a gaudir de la pel·lícula. A part, Luhrmann sembla tenir pressa en descriure els anys 20 en els primers vint minuts per passar a centrar-se en la història del personatge del Gatsby, on a més s'ha excedeix en utilitzar escenes musicals que no acaben de encaixar del tot amb un estil molt barroc, carregat. 

Un altre aspecte on el director no encerta és en l'ús de la música, tot i que la pel·lícula té una banda sonora preciosa no li treu profit en les escenes claus. Tot lo que aconsegueixen els trailers realitzats amb la música de fons, desapareix en la pel·lícula a base de utilitzar la música com una mera eina per omplir el silenci de fons sense utilitzar-la com una eina per emocionar i potenciar els sentiments dels personatges.

I és aquí on per desgràcia perd força aquesta notable pel·lícula, no arriba al clímax necessari per arribar a emocionar al final tot i que el guió ho demana en veu alta, ja que és preciós. En alguns moments li falta anima.

Què com és aquest Gatsby? Doncs és entretingut, bastant complidor de les seves expectatives i es troba per sobra de la mitja. 

Puntuació=7,75/10


   "Una adaptación del clásico americano muy elaborada, con un reparto de primera, que provocará todas las reacciones posibles. (...) los principales temas relacionados con el sueño americano, la auto-reinvención y el amor (...) son tratados hábilmente"  The Hollywood Reporter              

    "Baz Luhrmann (...) no utiliza la novela como un mero pretexto para su propio ingenio visual, sino que realmente trata de captar el espíritu de Fitzgerald, y en su mayor parte, a pesar de algunos fragmentos vulgares, lo consigue" San Francisco Chronicles                  

  "Una adaptación enorme, para bien o para mal (...) es mitad reverencia mitad travestismo (...) Sacrifica la profundidad en pos del espectáculo más excesivo. A Jay Gatsby le habría encantado. (...) Puntuación: ***1/2 (sobre 5)"   Cinemania                   


"Leonardo DiCaprio - magnífico es la única palabra para describir su interpretación - de lejos, la mejor película sobre Gatsby (...) Puntuación: **1/2 (sobre 4)" Boston Globe

                     "Tanto esfuerzo parece haberse centrado en el espectacular diseño de producción, el vertiginoso trabajo de cámara y la anacrónica banda sonora que el resultado es una cacofonía hiper-activa en lugar de un entretenimiento apasionante (...) Puntuación: ** (sobre 4)" Usa Today                     

"[Luhrmann] ha sido inmensamente fiel al lirismo decadente de la prosa de F. Scott Fitzgerald (...) la película aprende a calmarse y atender a lo que le importa (...) nada que el propio Jay Gatsby no hubiera suscrito con una sonrisa tensa y un brindis maníaco. (...) Puntuación: **** (sobre 5)" Fotogramas                   




El impostor: impactant història real

El impostor un dels millors documentals de que va de any, rebuda amb bona crítica per tots els mitjans i un cop vista no és de estranyar. El documental narra la desaparició d'un nen de 13 anys a Texas l'any 1997 fins la inexplicable aparició 3 anys més tard a Espanya per sorpresa de la família. 

Un documental addictiu, potent i sorprenent com si d'una pel·lícula del gènere thriller es tractés que et mantindrà enganxat a la butaca. El documental és un crescendo que un cop vist difícilment podràs oblidar, la història real dels successos que van passar aconseguira remoure't les entranyes.

El director, Bart Layton, aconsegueix un ritme i suspens perfecta en tot moment, la pel·lícula és un laberint de mentires i veritats on el espectador és protagonista de creure-hi o no. A més el director ha realitzat el documental utilitzant les entrevistes a les persones afectades pels esdeveniments com a veu en off mentre barreja escenes fictícies realitzades per actors i escenes reals extretes de vídeos dels familiars per explicar cada detall  dels esdeveniments succeïts.

Si el documental del 2008 va ser Man on Wire, el del 2009 va ser The Cove,  Inside Job explicant el per què de la crisis actual el del 2010, aquest any diria que El impostor pot arribar a ser el documental del 2013 juntament amb searching for sugar man.

Tot i que no siguis un amant dels documentals si li dones una oportunitat no ets decepcionara, on la  manera de dirigir la pel·lícula eleva el llisto i les exigències de realitzar documentals biogràfics. 


Puntuació= 8,5/10



"Aquel viejo refrán sobre la realidad más extraña que la ficción se queda corto cuando se aplica al fascinante documental de Bart Layton" David Rooney: Hollywood reporter

   "Una película que ofrece duras especulaciones y verdades aún más duras. No vas a ser capaz de sacártela de la cabeza (...) Puntuación: *** (sobre 4)" Peter Travers :Rolling Stone

Iron Man 3: la persona per davant de l'armadura




Iron Man 3, la pel·lícula del mes de Abril, està trencant el record mundial de recaptació inicial en taquilla d'una altre pel·lícula de Marvel com va ser los Vengadores. Porta uns 400 milions de dòlars recaptats mundialment i això que no es trobava per d'alt de la llista de les més esperades de l'any en cap enquesta.

Ara bé, si mencionem que és la primera gran superproducció del any i afegim que és la pel·lícula de  superheroi amb més carisma de tota la factoria marvel no sorprenen les xifres. Parlar de Iron Man és parlar del humor en forma de sarcasme de Tony Stark i l'espectacularitat de la tecnologia de Iron Man i aquests dos fets són els que encanten al públic. Doncs bé, en Iron Man 3 es pot definir com la que més humor i tecnologia mostra en pantalla i alhora remarcar que el seu guió s'aproxima més al de la primera part, mostrant que s'ha treballat, que l'absurda segona pel·lícula. 

En aspectes generals la pel·lícula és notable menys els últims 15 minuts pel meu gust, un final bastant decepcionant, amb un excés de efecte especials, que a mesura que avança va perdent tota la serietat aconseguida el llarg dels 110 primers minuts i on alhora es torna previsible, poc lògic i contradictori. A més  és nota massa que hi han dos finals sobreposats, demostrant que els productors segurament no tenien clar quin final decidir, optant per col·locar els dos i la veritat és que no funciona gaire bé, és més es nota que van voler complir amb el Bechdel Test, quedant bastant forçat alguns moments.

Ara bé, la resta de la pel·lícula com per exemple el ritme és del tot encertat, combinant de forma molt correcta escenes amb tocs d'humor, moments d'acció i escenes narratives dosificades lo just per agafar interes en la trama i alhora no avorrir.

En Iron Man 3 es mostra el Tony Stark més humà ressaltant per sobre de l'armadura, com va passar ja en pel·lícules com El caballero Oscuro la leyenda renace o Skyfall, mostra la persona que està sota del seu deure com superheroi o agent. El director Shane Balck ha humanitzat al superheroi, mostrant les seqüeles dels esdeveniments del Vengadores. A més ha realitzat escenes d'acció bastant espectaculars i ben gravades que segur que més d'un se li quedaran en la memòria.  Lo millor d'aquesta tercera part ha estat les noves idees tecnològiques implementades en la indumentària de Tony Stark, semblava que ja havia tocat sostre els gadgets dissenyats, però no ha estat així i en aquesta tercera part torna a sorprendre, mostrant uns dissenys artístics excel·lents, integrant-se perfectament en el guió i on més d'un gaudira com un nen amb la tecnologia mostrada. 

Tot i que alguns l'hagin catalogat com la millor pel·lícula de marvel fins ara és difícil afirmar-ho, ja que cadascú tindrà la seva preferida, és cert que té al·licients per estar entre les preferides, és més en paraules de Stan Lee, pare de molts superherois de Marvel, ha dit que Iron Man 3 és la que ha aconseguit ser l'adaptació més fidel als còmics de superherois.

Com a conclusió afegir que tot amant de les pel·lícules de superherois gaudirà segur, que aquells  amants només de l'acció que li donin una oportunitat tampoc sortiran decebuts, ja que te bastantes escenes al estil James Bond molt ben coreografiades i pensades i tot i lo que és pugui arribar a dir de la pel·lícula ningú pot negar que és un bon aperitiu per la resta de bones pel·lícules que s'esperen en aquest 2013.
Puntuació= 7,25/10


"Black tiene instinto para equilibrar las escenas de acción con los pasajes telenovelescos necesarios para que éstos nos importen. Y evita los gags de engreída autocomplacencia que hicieron de 'Iron Man 2' una paliza (...) Puntuación: **** (sobre 5)"  Telegraph

El "must see" de Maig

Deixant el mes de abril endarrere, el mes de maig comença flux però cap el final de mes s'animarà amb algunes seqüeles o remake. A continuació les pel·lícules que més prometen d'aquest del Maig:

10 de Maig


Stoker: thriller-terror que ha aixecat gran expectació en Estats Units reben bones crítiques i a més si afegim que el director de la pel·lícula és Park Shan-wook responsable de OldBoy amb més raons cal destacar en aquest mes. El trio protagonista Mia Wasikowska, Nicole Kidman i Matthew Goode promet bons moments d'actuació. 



"Park ha construido un invernadero de tensión erótica (...) Algunos la encontrarán excesiva. Que les den. La meta de Park es romper las formas, no conformarse con ellas. Tómate a 'Stoker' como lo que es: un thriller de belleza salvaje (...) Puntuación: *** (sobre 4)" Peter Travers Rolling Stone  

                     "Una intensa mezcla de terror, thriller y drama doméstico. Una película exquisita. (...) Puntuación: ***** (sobre 5)" Olly Richards :Empire                     

                     "Los que hayan seguido al autor coreano desde 'Oldboy' no se sentirán decepcionados, pero el factor aterrador y un reparto de primera también podrían atraer a los fans del género que nunca hayan oído hablar de él" John Defore: The Hollywood reporter                


17 de Maig 


El gran gatsby: personalment la estrena més esperada del mes i espero que no defraudo, però a cada nou trailer o informació que ha arribat a pujat més les ansies de veure-la. La pel·lícula no només destaca per un repartiment d'actors impressionants capitanejat per Leonardo di Caprio, sinó que aquest remake la dirigit Baz Luhrmann responsable de Moulin Rouge o Australia. 


22 de Maig


Fast&Furious 6: després del gran èxit de taquilla amb la cinquena part, torna la saga d'acció de cotxes amb més adrenalina que hagi existit, pels amants dels cotxes segur que tenen apuntat aquesta data i on s'espera veure escenes de risc al volant que posin la pell de gallina.



31 de Maig


El gran golpe: la sorpresa del mes, és la pel·lícula més taquillera de la història de Corea del Sud i es presenta un com una pel·lícula de robatoris-thriller trepidant, on el trailer recorda en algun moment a la gran pel·lícula Italian Job. 



Resacón 3



R3sacón: tot i que la segona part va ser una burda copia de la primera, Resacón en las Vegas , s'ha de donar un oportunitat amb aquesta tercera, on sembla a primera vista que tancaran la saga a lo gran i t'han de bo aconsegueixin igualar o superar la gran pel·lícula original.