The Great Gatsby: el luxe i l'amor

Com de gran és la pel·lícula El Gran Gatsby? Com i que aporta la versió de Baz Luhrmann? Independentment del intent objectiu de les meves respostes una cosa és indubtable aquest film està donant molt que parlar i pocs coincideixen amb una mateixa opinió.

Hi ha unes paraules rellevants per sobre totes les crítiques escrites, les de la néta de F.Scott Fitzgerald, autor del llibre, al director en la pre-estrena del film : "El meu avi estaria orgullós de aquesta pel·lícula"

Les opinions personals sempre són subjectives per molt que es vulguin ocultar i la pel·lícula de Baz Luhrmann a suscitat crítiques oposades: per uns és una gran pel·lícula a la alçada del llibre amb plasmació notable dels excessos dels anys 20 on la exageració és ben vista, per altres no és més que una absurda adaptació maldestre amb tocs musicals que no fa justícia a la obra de Fitzgerald.

Com sempre ni tot és tan negra ni tan blanc. La pel·lícula tenia la dificultat de adaptar una novel·la admirada per totes les generacions en el pas del temps, alhora captivar al públic amb una versió moderna després de una bona adaptació als anys 70 amb Robert Redfort com Gatsby i a més ha tingut de fer front a les grans expectatives creades per les obres mestres dels trailers realitzats, juntament a les d'un repartiment de estrelles i la llarga ombra del director de Moulin Rouge.

Aquest Gran Gatsby és una pel·lícula que si li dones la oportunitat de captivar-te no defrauda. La pel·lícula mostra en tot moment el segell Luhrmann: el espectacle grandiloqüent i la fantasia són el teló narratiu per aconseguir escenes màgiques i amb una bellesa extraordinària. La intenció del director ha estat embolicar una obra mestra de guio amb el seu estil artístic, els seus zooms ràpids en escenes digitalitzades al estil de Moulin Rouge per acabar contemplant meravellat fotografia darrera fotografia. La ambientació, el vestuari, cada petit detall ha estat mimat en aquest aspecte i on la recreació dels anys 20 és excel·lent i radia molta vida. 

Allà on no arriba el director, el genial Leonardo Di Caprio omple la pantalla posant la resta del espectacle. Un cop més realitza una gran interpretació, exprimeix tot el que es pot extreure del paper de Gatsby, no es reserva res, tot i poder quedar eclipsada la seva actuació alhora de interpretar un personatge sense tants contrastos ni moments tan exigents si es compara amb altres genials interpretacions que ens té acostumats durant tota la seva carrera.

La resta del repartiment d'actors també estan a la alçada dels seus noms ningú desentona i realitzen interpretacions notables i verosímils.

Ara bé, no tot és perfecta en aquesta pel·lícula del Gran Gatsby i es pot resumir en tres aspectes que desmereixen tota el gran treball realitzat en aquesta pel·lícula:

La introducció de la pel·lícula no enganxa, sinó que avorreix amb un començament lent i bastant insípid, podent arribar atemorir a molts. Fins que no apareix Di Caprio en escena no es comença a posar interessant i a gaudir de la pel·lícula. A part, Luhrmann sembla tenir pressa en descriure els anys 20 en els primers vint minuts per passar a centrar-se en la història del personatge del Gatsby, on a més s'ha excedeix en utilitzar escenes musicals que no acaben de encaixar del tot amb un estil molt barroc, carregat. 

Un altre aspecte on el director no encerta és en l'ús de la música, tot i que la pel·lícula té una banda sonora preciosa no li treu profit en les escenes claus. Tot lo que aconsegueixen els trailers realitzats amb la música de fons, desapareix en la pel·lícula a base de utilitzar la música com una mera eina per omplir el silenci de fons sense utilitzar-la com una eina per emocionar i potenciar els sentiments dels personatges.

I és aquí on per desgràcia perd força aquesta notable pel·lícula, no arriba al clímax necessari per arribar a emocionar al final tot i que el guió ho demana en veu alta, ja que és preciós. En alguns moments li falta anima.

Què com és aquest Gatsby? Doncs és entretingut, bastant complidor de les seves expectatives i es troba per sobra de la mitja. 

Puntuació=7,75/10

   "Una adaptación del clásico americano muy elaborada, con un reparto de primera, que provocará todas las reacciones posibles. (...) los principales temas relacionados con el sueño americano, la auto-reinvención y el amor (...) son tratados hábilmente"  The Hollywood Reporter              

    "Baz Luhrmann (...) no utiliza la novela como un mero pretexto para su propio ingenio visual, sino que realmente trata de captar el espíritu de Fitzgerald, y en su mayor parte, a pesar de algunos fragmentos vulgares, lo consigue" San Francisco Chronicles                  

  "Una adaptación enorme, para bien o para mal (...) es mitad reverencia mitad travestismo (...) Sacrifica la profundidad en pos del espectáculo más excesivo. A Jay Gatsby le habría encantado. (...) Puntuación: ***1/2 (sobre 5)"   Cinemania                   

"Leonardo DiCaprio - magnífico es la única palabra para describir su interpretación - de lejos, la mejor película sobre Gatsby (...) Puntuación: **1/2 (sobre 4)" Boston Globe

                     "Tanto esfuerzo parece haberse centrado en el espectacular diseño de producción, el vertiginoso trabajo de cámara y la anacrónica banda sonora que el resultado es una cacofonía hiper-activa en lugar de un entretenimiento apasionante (...) Puntuación: ** (sobre 4)" Usa Today                     

"[Luhrmann] ha sido inmensamente fiel al lirismo decadente de la prosa de F. Scott Fitzgerald (...) la película aprende a calmarse y atender a lo que le importa (...) nada que el propio Jay Gatsby no hubiera suscrito con una sonrisa tensa y un brindis maníaco. (...) Puntuación: **** (sobre 5)" Fotogramas