Leonardo DiCaprio

Leonardo DiCaprio tot el que pugui dir d'ell o mencionar com a actor serà insuficient, tot el món és coneixedor del seu talent davant la pantalla i la majoria reconeix que és un dels millors actors que ha tingut el Sèptim Art, tot i que l'acadèmia dels Oscars no vulguin encara reconèixer-ho.  

Després de veure'l actuar com a "Wolf de Wall Street" he preferit fer una entrada sobre la seva trajectòria a realitzar una crítica cinematogràfica sobre la pel·lícula de Scorsese que un cop més a realitzat un magnífic treball de notable alt. Però la pel·lícula és bona en gran part per Dicaprio sense ell no té sentit realitzar el biopic sobre Jordan Belfort (broker). Doncs bé a continuació podreu llegir l'homenatge que li fa aquest humil blog a un grandíssim actor.

Rebobinem al passat, DiCaprio es va fer un nom amb només 19 anys en la indústria cinematogràfica al ser nominat pel globu d'or i l'Oscar com actor secundari en la pel·lícula ¿A quien ama Gilbert Grape?. En el seu moment Dicaprio va rebutjar un altre paper on li pagaven 3 cops més de diners, a favor d'agafar el repte interpretatiu en la pell d'un nen amb discapacitats mentals, decisió del tot encertada.

El segon salt en la seva carrera va venir al interpretar el Romeo modern del segle XX de la mà del director Baz Luhrmann, es transforma en el sex-symbol del moment per totes les adolescents i en aquell mateix moment James Cameron estava buscant el seu Jack per Titanic, paper on els productors havien pensat inicialment amb Matthew McConaughey però on Cameron volia a Dicaprio pel seu talent i per l'empenta que produiria en taquilla amb la massa de fans que havia aconseguit.

Titanic va catapultar a DiCaprio a super estrella en Hollywood, va passar de jove promesa a estar en el podi dels grans actors. Però no va ser fins a l'arribada del tàndem Martin Scorsese-DiCaprio quan ha explotat tots els seus dots interpretatius i s'ha convertit en el nou Robert de Niro del segle XXI.

Leonardo de Caprio és sinònim d'èxit comercial en la taquilla, faci el paper que faci i sigui quin sigui el gènere de la pel·lícula, el públic va a veure'l a ell perquè el seu talent és innat, quan actua no t'imagines cap altre actor fent el seu paper perquè se'l fa seu, mostra naturalitat i sembla fàcil.

Si fins ara pensàveu que havíeu vist el sostre com a actor de DiCaprio us diré que aneu a veure el Lobo de Wall Street, perquè us quedareu parats. Feia molt de temps que no veia un actor interpretant un paper amb tants registres diferents: drogat, furiós, sortit, ambiciós, enfonsat, espantat, convençut, desorientat, viciós, principiant... simplement impressionant.

El següent vídeo resumeix alguns dels seus grans moments en escena:

Segons Adcinema, a continuació teniu les seves 10 millors interpretacions:

1) El lobo de Wall Street

2) El Aviador

3) Diamantes de Sangre

4) ¿A quien ama Gilbert Grape?

5) Revolutionary Road

6) Atrapame si puedes

7) El hombre de la mascara de hierro

8) Django desencadenado

9) Infiltrados

10) Titanic

El top 10 segons el canal watchmojo és:

Si voleu saber tota la seva biografia amb tots els detalls mireu el següent video:

The Great Grandmaster

Ser, Saber, Fer... tres paraules per arribar a ser un Shifu (mestra). El coneixement tàcit no es troba en el diccionari d'un veritable mestre. The Grandmaster és una obra mestra d'estil i bellesa, on la imatge i la música parlen més que les paraules. La forma ho és tot, és el que ens diferència un dels altres, i el director imposa la seva forma i estil per narrar la història del mestre de Bruce Lee. El principal objectiu del film és homenatjar a les arts marcials, al Kung Fu, en concret l'estil Wing Chun popularitzat per Yip Man. 

La pel·lícula elaborada per Wong Kar-wai funciona com un símil del que implica un estil d'art marcial, el guió de la pel·lícula no defineix el tot, de la mateixa manera que una art marcial no es limita només als moviments de lluita, sinó que hi ha molt més darrere: una disciplina, un codig de conducte, una doctrina, una filosofia...

Bruce Lee va arribar a dir: "El entrenamiento no trata con un objeto, sino con el espíritu humano y con las emociones humanas."

El guió de The grandmaster, és a dir el seu contingut, narra la part més fosca i difícil de la vida de Yip Man i de les persones que el van rodejar des dels anys 30 fins als 50, tot i no arribar a profunditzar molt amb els sentiments dels personatges ni ser trencador el resultat és notable. Ara bé, les escenes dirigides, la fotografia, el muntatge amb la banda sonora, és a dir la forma, és excel·lent.   

Normalment tendim a associar pel·lícula bona sempre quan tingui un bon guió, que la força del film es sustenta pels seus diàlegs, però hi ha vegades que l'art de dirigir escenes belles, l'art d'emocionar amb la imatge... és més poderosa i en aquest cas és el que succeïx amb la pel·lícula.

Bruce Lee ens va ensenyar que el més fort no és aquell amb més massa muscular sinó aquell que és més coneixedor del seu cos, aquell que té una major enteniment sobre el poder de la connexió ment-cos (forma-contingut) i és exactament el que ha aconseguit Wong Kar-wai amb el film.

Per l'espectador habituat a una pel·lícula d'acció i explosions continuades, on es limita a veure el que li mostren en pantalla conclourà que la pel·lícula és simplement un continu clip de coreografies ben realitzades, on entremig està falta de diàleg i de valor, on el director es perd en la narració com he arribat a llegir.

Però des dels meus ulls no és així. L'existència en la vida no es limita només en allò que podem veure o descriure, sinó que a vegades cal guiar-se per alguna cosa intangible, els sentiments, per descobrir que existeix alguna cosa més. 

Anant més enllà valores que la càmera del director és com el moviment corporal d'una persona que et va donant informació en cada gest (cada pla). El director des del començament sabia el que i el com ho volia transmetre, un sentiment, el sentiment que representa la globalitat d'una art marcial, un estil de vida, que fins i tot és capaç de mantenir-te en vida si t'aferres a ella.

Puntuació= 8/10

        "Sales de esta película profundamente hermosa y defectuosa, sin ninguna duda de que has visto un indiscutible gran maestro del cine en acción. (...) Puntuación: ★★★ (sobre 4)" Rolling Stone                     

 "Un retrato íntimo y el diagnóstico sentimental de una época a la vez, y por ahí se le va la fuerza. Un objetivo choca con el otro. La belleza es arrebatadora (...) Pero por los agujeros que deja tanta belleza se le escapa la narración, la historia (...) Puntuación: ★★★★★ (sobre 5)"  La Vanguardia

                      

"En Win Chung los brazos funcionan como muelles, absorven y devuelven la energía que ellos reciben" Yip Man

"En Wing Chun se economizan los movimientos, se golpea la mayor cantidad de veces en el menor tiempo y con el mínimo esfuerzo" Yip Man