Her, quin títol més senzill i en canvi quantes connotacions pot prendre un cop visionada la pel·lícula. Quina portada més simple i sòbria presenta, amb un Joaquin Phoenix amb camisa vermella autoretratat en un fons vermell i en canvi quina obra mestra oculta darrere.
Sí cinèfils i cinèfiles Her és una grata sorpresa amb majúscules, una de les millors pel·lícules que hem tingut en cartellera en els últims anys, una pel·lícula que et parla en tot moment, que té cor i ànima que esdevé persona humana com mai havia arribat a experimentar en una sala de cinema.
El guió de la pel·lícula és tan complex i profund com un esser humà, on la sinopsi no arriba a aproximar-se el que t'ofereix: Theodore, un simple solitari a punt de divorciar-se, compra un dia un nou sistema operatiu basat en un model d'intel·ligència artificial, dissenyat per satisfer totes les necessitats del usuari, on es crea un vincle amorós entre ell i la Samantha, la veu del sistema operatiu. El fet de catalogar el gènere de la mateixa és també una tasca realment difícil, podent-se definir com un drama-romàntic, comèdia-romàntica amb un fons de ciència-ficció.
La pel·lícula presenta en prou feina cinc actors en pantalla, principalment Phoenix en el 80% dels casos acompanyat de la veu del sistema operatiu, sis o set emplaçaments entre exteriors i interiors, en canvi arriba a tocar moltíssims temes sobre les relacions humanes en la vida. A més, cada escena va acompanyada per una preciosa banda sonora.
El film sincerament és tota una lliçó de filosofia: de com nosaltres i els nostres hàbits socials estant canviant amb l'evolució de la tecnologia, de com enamorar-se (alegria/il·lusió) i desenamorar-se (patiment) és llei de vida, el etern temor a la soledat i a no sentir-nos estimats pels que ens envolten, el debat generacional que va obrir Blade Runner on es troba el límit sentimental un cop la tecnologia progressa entre humans, replicants i màquines...
Alan watts va dir: "Com més té una cosa a ser permanent, més tendeix a mancar de vida." i Spike Jonze director i guionista d'aquesta pel·lícula ho ha entès a les mil meravelles en aquesta obra mestra, ja que en tot moment desborda vida.
Com sempre dic la puntuació d'una pel·lícula depèn dels gustos personals, sempre és subjectiva però a més va estretament lligada a la persona que ets en el moment en concret que l'has visionat, en alguns casos passen els anys i la teva opinió sobre la mateixa empitjora o millora, ja que som essers humans en constant canvi i creixement personal la nostra opinió sobre les coses també canvia, tot i així personalment crec que aquesta joia del Sèptim art perdurarà entre les grans pel·lícules del segle XXI i un cop visionades totes les pel·lícules nominades als Òscars d'aquest any mereix sens dubte guanyar com a millor pel·lícula i com a millor guió.
Puntuació: 9,5/10
"Jonze es un visionario cuya lírica y conmovedora meditación sobre las relaciones del futuro llega al corazón de cómo las vivimos ahora. (...) Puntuación: ★★★½ (sobre 4)" Rolling Stone
"Hipnótica radiografía del amor en tiempos cibernéticos. (...) una de las cintas más originales y brillantes del año." El mundo
"Visionaria y tradicional, abstracta y conmovedora, tierna y fresca (...) Una película que se diferencia de cualquier otra cosa en el horizonte en muchos aspectos." The Hollywood Reporter
"Excelente (...) un trabajo presidido por la sobriedad, la elegancia y el rigor (...) es profundamente desasosegadora (...) Puntuación: ★★★★★ (sobre 5)" La Vanguardia
"Spike Jonze logra con 'Her' su mejor, más hiriente y lúcida obra, un retrato que parece futurista pero no puede ser más contemporáneo (...) Jonze sabe de qué habla, y no puede explicarlo mejor, ni más bellamente. (...) Puntuación: ★★★★★ (sobre 5)" Fotogramas
"Conmovedora, tierna, melancólica, sexy y muy, muy divertida. (...) Puntuación: ★★★★½ (sobre 5)" Cinemania
Cap comentari: