Carta d'amor d'un cinèfil

Quants anys han passat d'ençà que et vaig conèixer i quantes poques vegades m'has defraudat. De ben petit ja vaig poder gaudir de la teva llum entre la foscor i em vas mostrar la màgia que guardes en el teu interior. Quin viatge de descobriment més enriquidor ha estat conèixer tots els teus gèneres. Que sàvies, profundes i precioses han sigut les teves paraules, però encara més les teves imatges, les teves expressions, la melodia de fons que desprens en cada nova actuació. Quins moments en la memòria més meravellosos m'has donat. Sense tu no hauria estat capaç d'obrir-me a noves perspectives en la vida, sense la teva imaginació i inspiració la meva ànima terrenal no hauria tingut el valor de somiar tan alt. Tenir-te el meu costat a estat un camí d'aprenentatge diari. A més sempre has tingut el bon gust per crear tendències en la moda i a la vegada tenir un intel·lecte privilegiat per predir les futures tecnologies que canvien la nostra manera de viure. Cal destacar també que tens la capacitat de poder parlar de qualsevol temàtica (política, amistat, racisme, amor, guerres, religió, història, contes per nens...) i tens el do del sentit de l'humor i desvergonya quan es requereix. Saps apreciar els diferents ritmes de la música i executar a la perfecció el ball que l'acompanya. Saps realitzar un discurs motivador trencador, d'aquells que deixen la pell de gallina.

Està clar que no tot de tu m'agrada com és irremeiable en la vida, però he sigut capaç d'apreciar i adorar les teves virtuts per sobre els teus defectes. El que em fascina més de tu és que tot i conèixer-te a fons, tens la capacitat encara de sorprendrem i fer-me sentir viu. Però entre totes les teves coses positives, la  millor és la teva immortalitat i el nexe d'unió que crees entre les diferents generacions, fronteres racials i les diferents classes socials.  La teva companyia a qualsevol moment del dia és un regal del cel.