.png "English"){kind=small}
La vida; tots volem arribar a entendre-la, però sempre se'ns escapen coses. El pas del temps en aquest món pot arribar a ser tan lent i curt alhora. Tendim a voler una vida millor, de progrés i evolució. Massa vegades oblidem que la felicitat en aquesta vida és la suma de curts o llargs moments, ja que de problemes sempre ens toparem i enfrontarem, per aquesta raó depèn exclusivament de nosaltres somriure i ser feliços en els bons i sobretot en els mals moments i de no caure en la insatisfacció i negativitat. Cal pensar que sempre hi ha algú en pitjor situació que la nostra i que sap treure-li més profit a la seva vida sent feliç.
Ara sisplau reprodueix el següent vídeo, tanca els ulls durant la reproducció e imagini la vida que vols arribar a tenir, els objectius i somnis que vols complir, els desitjos que vols satisfer, etc.
T'acaben de comunicar que et queden 2 anys de vida y que durant aquest temps el nivell de vida anirà empitjorant progressivament...
Les preguntes a fer-se i respondre un mateix, cobrant sentit de tot aquest experiment, són les següents:
¿Has canviat d'opinió sobre alguns dels teus somnis, objectius a complir?
¿Seriàs capaç de seguir amb el teu pla de vida tot i el curt període de vida restant?
¿Creus que tornaries a ser feliç en el curt temps de vida que li queda?
¿Que faries amb el temps que resta de vida?
Doncs bé, aquest experiment és només una petita demostració del poder de reflexió que guarda aquesta joia del cinema. La teoria del todo està ja en la llista top 10 dels millors films de l'any 2015, el perquè és fàcil de resumir:
Primer de tot per la parella protagonista, Eddie Redmayne (Stephen Hawking) i Felicity Jones. Magistrals interpretacions dels dos actors, mostrant pura química entre ells dos en cada escena. Si els Oscars són justos i no pura política Eddie Redmayne mereix amb diferència al premi a millor actor i això que aquest any hi ha gran competència. Eddie Redmayne és Stephen Hawking. Feia anys que no veia una interpretació tan sublim.
Segon pel seu director, James Marsh, on ha realitzat la seva millor pel·lícula fins al dia d'avui, superant el seu grandíssim documental Man on wire on va guanyar el Oscar a millor documental l'any 2008. No només dirigeix en notable ritme el biopic sobre la vida de Stephen Hawking, sinó que sap molt bé on enfocar la càmera per emocionar al públic, mostrant els petits detalls de cada interpretació dels actors i del seu entorn.
El guió del film adaptat del llibre de la Jane Hawking(l'esposa de Hawking) és excel·lent. Profunditza en el drama, però sense caure en el derrotisme melodramàtic, sinó mostrant també la llum més enllà de la foscor, injectant moments còmics on menys t'ho esperes. No us confongueu, no és només un biopic que narra la trajectòria professional de Hawking, és molt més, és una gran història d'amor.
Per últim com molts cops he mencionat un gran film ha d'anar acompanyat d'una gran banda sonora i en aquest cas és meravellosa. La música és un protagonista més en aquest film, on enalteix les emocions que desprèn la pel·lícula. Johann Johannsson, el compositor, mereix l'Oscar sí o sí, sense cap dubte.
Si a tot això li sumem que el mateix Stephen Hawking al veure la pel·lícula va comentar que per moments es creia que era ell el que sortia en la pantalla i que el film és el més pròxim a la vida que va viure, queda tot dit.
Ja he llegit en algun lloc que és una pel·lícula sobrevalorada, que no mereix les cinc nominacions a Oscar, només us recomano que aneu al cinema a veure-la i que jutgeu per vosaltres mateixos. Una cosa tinc clara, si l'interessa saber sobre la vida del físic, astrofísic i cosmòleg més prestigiós i famós dels nostres temps i mitjanament li agradi el gènere narratiu dramàtic més enllà de trets, acció sense sentit i els efectes especials sortirà més que satisfet i reflexionarà i es preguntarà de què ens podem queixar en aquesta vida i la vida que té ara possiblement li semblarà més que notable.
Puntaució: 8,75
Extras: Entrevista a Jane Hawking (atenció spoilers)
Cap comentari: