El Padrino: Obra mestra

El Padrino tot una icona del cinema considerada per molts(directors,actors,crítics,públic) la millor pel·lícula de la història del Sèptim art. Què puc afegir jo que no s'hagi dit ja d'aquesta pel·lícula basada en la novel·la El Padrino de Mario Puzo, simplement que és pura poesia. No he vist pel·lícula millor narrada ni rodada, amb una actuació dels actors impressionants,una evolució dels personatges més enriquidora capitanejada per Marlon Brando com Don Corleone i amb la ambientació més fidedigne dels anys 40 de Nova York.

Potser lo que millor funciona del Padrino és que el públic entra amb contacte amb cada acció que realitza la família Don Corleone fent-lo partícip de jutjar cada moment de forma ètic-moral, tocant els temes de lleialtat, la descendència de la família, l'amor i el respecte dels uns amb els altres, la unió fa la força, la venjança en forma de violència i infinits sentiments/conceptes més que es barregen en els 175 minuts que dura la pel·lícula.

A part de recomanar-vos que veieu ja la trilogia si no l'heu vist, he volgut escriure les curiositats més interessants i sorprenents que van succeir en el rodatge de la primera pel·lícula dirigida per Francis Ford Coppola.

1) La primera gran curiositat que he trobat es que hi han bastantes escenes improvisades per Marlon Brando que van sorprendre fins i tot els mateixos actors del set de rodatge.(Spoiler) La primera és quan Vito Corleone es burla de Johnny Fontane, en el seu despatx on li demana ajuda, imitant els seus plors la qual no estava previst en el guio. La segona per mi espectacular i ja ho explicare el per què més endavant, és quan Vito Corleone juga amb el seu net al hort de darrera de la seva casa simulant ser un monstre amb una tall de cascara de taronja a la seva boca perseguint-lo; on en la persecució don Corleone li agafa un atac de cor i mor, doncs bé tal escena simplement posava en el guío que Marlon havia de jugar amb el nen i caure el terra per un atac de cor, però la perfecte empatia de la escena entre el actor i el nen van ser tant natural i realista que la van posar al final.

2) Sempre que hi ha una escena mortal contra Don Corleone hi ha almenys una taronja en escena,sent un símbol premonitori, fet la qual en altres pel·lícules o series influenciades per aquesta s'ha copiat com a homenatge a El Padrino.

3) Durant tota la pel·lícula mai es menciona la Màfia o la 'Cosa Nostra', la llegenda diu que es van presentar en persona dos membres de la Màfia que sabien la intencións de Coppola de explicar a la gran  pantalla el seu món i els hi van prohibir mencionar tals paraules.

4)Robert de Niro es va presentar al casting per fer de Sony,el fill gran de la família, i coses del destí al final va realitzar de Don Corleone en la etapa jove en El Padrino II guanyant el oscar. Us deixo el vídeo de la seva prova.

5) Coppola va afegir a la seva família real en la pel·lícula, els seus pares i la seva germana apareixen com extras. I el bateig de la neboda del Michael Corleone és la filla de Coppola, Sofia Coppola, on també va fer de filla de Michael Corleone en la tercera part.

Fins i tot Stanley Kubrick va arribar a elogiar El Padrino tot i ser molt reticent a elogiar films aliens a ell. Dit pel guionista Michael Herr on li va confessar a finals dels anys 80 que era la millor pel·lícula de la història de Hollywood o com a mínim tenia el millor repartiment d'actors.

Us deixo un vídeo recopilatori d'altres de les curiositats del Padrino: (SPOILER)