To Rome with Love

Última pel·lícula dirigida per Woody Allen en cartellera estrenada fa una setmana, la qual m'ha sorprès gratament, potser perquè tenia en el cap la crítica de varies fonts, on coincidien unànimament que no és tan notable com el seu penúltim film Midnight in París (guanyadora d'un Oscar com a millor guio original)

La Sinopsis és la següent: narració de quatre històries independents que succeïxen en un mateix escenari Roma. En la primera, un matrimoni americà (Woody Allen i Judy Davis) viatgen a Itàlia per conèixer la família del promès de s'ha filla. En la segona un arquitecte de Califòrnia (Alec Baldwin) de renom està de vacances a Roma amb uns amics. La tercera, un italià (Roberto Benigni) és confós per una estrella famosa i la quarta,uns recent casats (Alessandro Tiberi i Alessandra Mastronardi) es traslladen a viure a Roma per qüestions de feina.

Primer de tot no estem davant la millor pel·lícula realitzada pel director Woody Allen, això està clar. Pel·lícules seves com per exemple Manhattan, Annie Hall o Match Point estan lluny de l'actual A Roma con Amor i reconec que no és tan atractiva,fantasiosa i original com la Midnight in París; però no per això deixa de ser una notable pel·lícula.

Es diu que Woody Allen ha perdut frescor des de fa temps, que es repeteix amb els seus guions sobre els temes socials, que ja no realitza bones pel·lícules còmiques (gènere predilecta del director)... estant davant l'arma de doble fil de la crítica sobre els genis de la direcció, quan ja han realitzat una gran pel·lícula les demés són pitjors. Doncs des del meu punt de vista no és el cas amb A Roma con Amor, pel·lícula que es troba bastant per sobra de la mitja dels estrenes de cada setmana.

Començant pel guió, Woody Allen ens presenta un treball senzill i equilibrat de 4 vides quotidianes típiques de la societat, transmetent al públic una visió sincera i natural sobre les opinions i relacions del dia a dia de les persones, centrant-se en l'àmbit de l'amor, l'engany, la fama, el fracas i l'èxit.

En cap moment dóna la sensació de que els diàlegs siguin estúpids tot lo contrari estan pensats al mil·límetre, sent bastant enriquidors, intel·ligents i còmics. Això si no espereu una gran pel·lícula romàntica.

Pel que respecte a la direcció, com no podria ser d'una altre manera Woody Allen treu profit de la ciutat de Roma, gravant els punts més emblemàtics de la ciutat de forma molt bella. Capta les escenes de forma còmica com ningú més sap, sense caure en l'absurd i la incoherent de la escena. Juga amb les perspectives de la càmera sobretot amb el personatge de l'arquitecte de forma sublim, on el que parla en bastantes ocasions és la camàra en comptes dels diàlegs. Per últim destacar l'encert del director des del meu punt de vista de donar-li protagonisme a la música deixant grans escenes durant la pel·lícula.

Per últim el repartiment d'actors està buscat a la perfecció cada actor li pega com anell al dit el seu personatge. A destacar la tornada en escena de Woody Allen com actor, amb els seus gestos i les seves cares que transmeten més riures que ningun altre actor actualment, i de Roberto Benigni, està graciós en tota la pel·lícula com és ell; punt fluix el paper de la Penelope Cruz molt secundari.

Potser no sigui la millor pel·lícula seva a grans trets però si mires amb atenció té missatges entre línies que enriqueixen i molt el guio, amb bromes ben construïdes e intel·ligents, per mi una gran sorpresa i una notable pel·lícula.

Puntuació :7/10

http://www.youtube.com/watch?v=COrWcC5lfas

"'To Rome With Love' carece de la temática principal sobre el tiempo y el arrepentimiento que distinguía a la última comedia romántica de Woody Allen, pero contiene abundantes placeres (...) Puntuación: *** (sobre 4)" (Peter Travers: Rolling Stone)

"Esta excursión autoral placenteramente divertida y no demasiado enérgica se percibe como un regreso a las antologías de historias cortas de Allen, con el placer añadido de ver a un reparto que le sigue el juego" 

(Peter Debruge: (Variety) 

"El conjunto no resulta muy sólido y la película se dilata en la parte final. Pero Allen introduce algunos gags y diálogos impagables que seducirán al espectador. (...) Puntuación: *** (sobre 4)" 

(Lluís Bonet Mojica: Diario La Vanguardia)

"Allen despliega una narrativa coral que, gracias a sus giros surrealistas, termina pareciendo un cóctel de sus Cuentos (...) y de tanto en cuanto recompensa a su público con una idea brillante (...) Puntuación: *** (sobre 5)" (Manuel Yáñez Murillo: Fotogramas)