Game Films: "Frases de cine"

Sempre han hagut cites de pel·lícules que s'han quedat en la memòria de tots, on alhora de mencionar-les et venen a la ment les escenes de la pel·lícula, sabries endevinar de quines pel·lícules es tracten les següents cites?

1)Pel·lícula:...............(2003)

"Hay momentos en los que un hombre tiene que luchar, y hay momentos en los que debe aceptar que ha perdido su destino, que el barco a zarpado, que solo un iluso seguiría insistiendo. Lo cierto es que yo siempre fui un iluso"

2)Pel·lícula:................(2001)

"La vida no es más que un interminable ensayo de una obra que jamás se estrenará"

"Usted tampoco podría ser una alcachofa, porque incluso las alcachofas tienen corazón"

3)Pel·lícula:..................(1989)

"Fui a los bosques porque quería vivir a conciencia, queria vivir a fondo y extraer el meollo de la vida, y dejar a un lado lo que no fuese vida, para no descubrir en el momento de mi muerte, que no había vivido"

4) Pel·lícula:..................(1972)(1974)

"Si hubieras mantenido mi amistad, los que maltrataron a tu hija lo hubieran pagado con creces. Porque cuando uno de mis amigos se crea enemigos, yo los convierto en mis enemigos.Y a ese le temen"

"Podrás volverte contra quien tú quieras, harás amigos y enemigos, però nunca te vuelveas en contra de la familia"

"Mantén cerca a tus amigos, pero más cerca a tus enemigos"

5)Pel·lícula:...................(2001)

"En efecto muchos que viven merecen la muerte. Y algunos que mueren merecerían la vida. ¿Puedes devolversela tu? No te apresures, pues,  en adjudicar muerte o juicio, pues ni aún lo más sabios pueden discernir esos extremos"

"Sólo tú puedes decidir que hacer con el tiempo que se te a dado"

"Prefiero vivir una vida contigo que pasar el resto de la edades sin ti"

6) Pel·lícula:..................(2000)

"Lo que hacemos en la vida tiene su eco en la eternidad"

"Tus defectos como hijo son mi fracaso como padre"

"Mi nombre es ............., comandante de los ejércitos del Norte, general de las legiones medias, fiel servidor del verdadero emperador, Marco Aurelio, padre de un hijo asesinado, marido de una mujer asesinada y alcanzaré mi venganza en esta vida o en la próxima."

7) Pel·lícula:..................(1990)

"Tu i yo somos seres muy parecidos: los dos jodemos por dinero"

"Joder casi me meo de gusto en las bragas, ¿qué dice?, Dice que la música de la traviata la embriaga"

8)Pel·lícula:.......................(2001)

"Lo que distingue lo real de lo irreal está en el corazón"

"Sólo en las misteriosas ecuaciones del amor se puede encontrar la lógica"

Caballeros: ¿debo recordarles que mis probabilidades de éxito aumentan en cada nuevo intento?

9)Pel·lícula:......................(1971)

"Se lo que estas pensando, si disparé seis balas o solo cinco. Te aseguro que yo también he perdido la cuenta, pero siendo este un magnum 44, el mejor revolver del mundo capaz de volarte los sesos, ¿No crees que deberías sentirte afortunado?"

10)Pel·lícula:..................(1994)

"Mama siempre decia que la vida es como una caja de bombones, nunca sabes cual te va a tocar"

"Yo no se mucho de casi nada"

"Puedo no ser un hombre inteligente, pero sé qué es el amor"

Cites bastant famoses:

"Sayonara baby"

"En ocasiones veo muertos"

"Siempre nos quedará París"

"No siento las piernas"

"Que la fuerza te acompañe"

"Soy el rey del mundo!!!"

"Juro por dios que no volveré a pasar hambre"

"Detrás de todo gran amor, hay un gran historia"

"El pueblo no debería temer al gobierno, el gobierno debería temer al pueblo"

Top 10: Classic movies 40's,50's&60's

Sempre he pensat que el cinema de abans té cor i anima, sempre amb guions constructius aplicables a la vida mateixa, i on en cada visionat de cada gran clàssic no saps si has disfrutat més durant la pel·lícula o  un cop vista.

Com amant del Sèptim art hem fa molta il·lusió compartir amb vosaltres els meus 10 millors clàssics de la història del cinema, totes ells imprescindibles per tot amant de les pel·lícules i impossibles de barrejar amb el cinema més contemporani, com l'aigua amb l'oli, com també he exclòs les pel·lícules de Hithcock la qual ja vaig publicar anteriorment en el bloc.

La llista es queda curta al triar només 10 clàssics entre grans pel·lícules, on van de la dècada dels anys 40 fins els anys 60.

1) Crepúsculo de los Dioses( 1950)

Obra maestra de Billy Wilder que retrata con venenosa ironía una crítica a los propios excesos del mundo de Hollywood. El paso del tiempo, los egos inmensos y el desesperado intento de recuperar el esplendor perdido se concentran en la violenta e impresionante mirada de la Swanson. Imprescindible. (Pablo Kurt: FILMAFFINITY)Obra maestra de Billy Wilder que retrata con venenosa ironía una crítica a los propios excesos del mundo de Hollywood. El paso del tiempo, los egos inmensos y el desesperado intento de recuperar el esplendor perdido se concentran en la violenta e impresionante mirada de la Swanson. Imprescindible." (Pablo Kurt: Filmaffinity)  

2) Ciudadano Kane(1941)

"Un jovencísimo Orson Welles revoluciona el mundo del cine con su opera prima que el infalible argumento del paso del tiempo ha convertido en obra maestra. Una película de original estructura e inédita realización que narra las aventuras y desventuras en la ajetreada vida de un magnate de los medios de comunicación. La intriga viene en forma de una palabra que hoy en día está encumbrada en el vocabulario más cinéfilo: Rosebud" (filmaffinity)

3) El Apartamento(1960)

No conozco ninguna película tan romántica, realista, soñadora, triste, mordaz, sensata, cabrona y bonita como ésta." (Carlos Boyero: Diario El País)

4) Ben-Hur (1959)

"Un título que está más allá del bien y del mal, máximo ejemplo de una forma de entender el cine ya desaparecida" (Miguel Ángel Palomo: Diario El País) 

5) Qué bello és vivir ( 1946)

"Un clásico del cine, programado por las televisiones de medio mundo en las fiestas navideñas. Buenos sentimientos e inolvidables interpretaciones para la historia de un hombre que contempla cómo hubiera sido la vida de los que le rodean si él no hubiera existido, y de un entrañable ángel que quiere conseguir sus alas." (Filmaffinity)

6) Con faldas y a lo loco (1959)

"Lemmon y Curtis huyen de la mafia disfrazados de mujer e incorporándose a una banda de música femenina. Allí conocen a la sexy e ingenua Sugar Kane. Así empieza esta imprescindible comedia, una de las más famosas -y mejores- de la historia del cine, con una curvilínea Marilyn en estado de gracia. Wilder arriesga con una historia que, de no haber sido tan genial, hubiera bordeado el ridículo. Nada más lejos de la divertida irrealidad de mujeres musculosas y millonarios simpáticos. Cada escena es mejor que la anterior. Una obra maestra imperecedera cuyo delirante diálogo final pone broche a un film en verdad perfecto." (Pablo Kurt: filmaffinity) 

7) 12 hombres sin piedad(1957)

Una obra capital que aún ofrece lecciones de cine (...) virulenta y acerada crítica al sistema judicial estadounidense y muestra un profundo desprecio por la pena de muerte (...) Lumet crea con su cámara una continua asfixia, entre gestos crispados e íntimas angustias" (Miguel Ángel Palomo: Diario El País) 

8) Eva al desnudo (1950)

"Obra maestra sobre el mundo del teatro de Broadway. Sus 14 nominaciones a los Premios de la Academia de Hollywood marcaron un récord que hasta la fecha tan sólo ha podido ser igualado -por "Titanic"-. Ganó seis Oscar." (filmaffinity)

9) Desayuno con diamantes (1961)

"Una comedia perfecta (...) crea iconos inolvidables envueltos en las notas de 'Moon River'. (...) Pocos filmes pueden definir mejor la magia del cine" (Miguel Ángel Palomo: Diario El País) 

10) La ley del silencio(1954)

"Más allá de la bajeza intelectual que supone convertir en la película a los comunistas que él denunció en los inmorales hampones a los que se enfrenta Marlon Brando (...) obra lírica y terrible, cima de la maestría narrativa del autor, además de un sórdido y asfixiante retrato de personajes al límite" (Miguel Ángel Palomo: Diario El País) 

The Prototype

El nou model que presenta The Prototype per vendre una pel·lícula a una distribuïdora és bastant innovador i més per combatre a la crisis , primer es crea la pel·lícula i després amb un magnífic trailer que entra pels ulls es penja a internet, entrant a subhasta per veure qui la compra, aquests han estat els passos de la nova producció de Bandito Brothers, seguint el model com Kick-Ass o Distrito 9. (en els dos casos el resultat final ha estat molt bo). La pel·lícula ha estat escrita i dirigida per Andrew Will sent una producció independent de menys de 40 milions de dòlars. Finalitzat el rodatge s'està venent al millor postor gràcies al trailer que ha presentat i podeu veure a continuació.

Sinopsis no oficial: Un relat sobre acció i ciència ficció sobre una vestimenta robòtica que controla una persona humana i com aquest ha de escapar del govern que la creat. De moment no pinta gens malament i la intenció es que surti els cinemes durant el 2013.

Grans directors: Woody Allen

Woody Allen el director rei del cinema d'autor, geni i figura, ell és gran com a director i fa grans als que treballen amb ell i aquest do molt pocs el tenen. 

Jo definiria Woody Allen com el director de la societat, perquè ningú com ell la coneix i la representa millor en la pantalla, ja sigui la part còmica de la vida o la dramàtica. Sempre crea diàlegs amb humor intel·ligents i ensenya tots els perjudicis, problemes, dubtes, preguntes que ens fem les persones, introduint-te dins la pel·lícula com un més dins el repartiment d'actors.  Per això sempre és un gust poder veure les seves pel·lícules, això si no tot lo que toca es torna en or i com tota persona humana té defectes i les seves pel·lícules també, unes més que altres. 

Només recordo, ara mateix, una pel·lícula d'ell que no hem va agradar, Vicky Cristina Barcelona, entre totes les que he pogut veure de Woody Allen, no està gens malament.

Persona discreta, no li agraden els focus, culte, creatiu, amant del cinema anterior a la seva generació (on molts cops es va influenciar) i amant de la música i del seu clarinet, cada pel·lícula seva radia una personalitat única i es pot considerar perfectament com un dels millors guionistes i directors del cinema dels nostres temps amb 76 anys que té. Els 5 Óscars guanyats ho avalen.

Segurament és d'aquells directors que mengen a part de la resta perquè no hi ha ningú director que s'assembli a ell o ho intentin, perquè és únic i sinó temps al temps.

De les seves pel·lícules destacaria especialment la següent llista, per mi són de les seves millors:

1-Manhattan (1979)

2-Toma el dinero y corre (1969)

3-Match Point (2005)

4-Annie Hall(1977)

5-La maldición del escorpión de Jade (2001)

6-Desmontando a Harry(1997)

7-La rosa purpura del cairo( 1985)

8-Midnight in Paris (2011)

9-Maridos y mujeres (1992)

10-Scoop (2006)

Molts coneixen actualment a Woody Allen i la seva faceta més comercial però no tant el seu passat i la seva obra. Sempre m'ha fet gràcia descobrir com un director de fama mundial s'ha guanyat aquest honor i veure quins van ser els seus grans èxits i els seus fracassos i gràcies el vídeo a continuació ho podreu saber, tot un repàs de la seva vida personal i professional.

Premiere Trailer: Iron Man 3

Torna un dels millors herois de la saga Marvel, Iron Man come back to a big screen!!!! I gràcies al Juan he pogut veure el seu primer i espectacular trailer oficial, a continuació el teniu en castellà. 

La pel·lícula no s'estrenarà fins el pròxim any i per qui  l'interessi la sinopsis de la pel·lícula és la següent:

Iron Man 3 mostrarà al descarat però brillant empresari industrial Tony Stark(Iron Man) contra un enemic que no té límits(mandarí).Quan Stark troba el seu món personal destruït a les mans del seu enemic, s'embarga en una inquietant cerca per trobar als responsables. En aquest viatge, es posarà a prova en tot moment el seu tremp. Veient-se acorralat, Stark haurà de sobreviure pels seus propis mitjans, confiant en el seu enginy i el seu instint de protegir a les persones més properes a ell. Durant aquest camí, Stark descobrirà la resposta a una pregunta que porta temps fent-se: És la armadura el que fa al home o l'home a l'armadura?

Looper: un bufo de aire fresc

Després de veure Looper puc dir que m'ha agradat bastant però no m'ha encantat. Looper comença amb molta força els primers 15 minuts t'atrapa en un espiral sobre la trama dels assassins Loopers i té un final realment bo, però pel guió que tenien entre las mans, crec que el director, Rian Johnson, podria haver anat més lluny amb el film.

En que destaca Looper sobre la resta de pel·lícules de ciència ficció? 

Doncs que Johnson ha recreat un futur pròxim, any 2042, de forma molt viva, subtil i amb múltiples detalls, enriquint la trama i prenent un camí realista del món que vivim avui en dia. La pel·lícula es disfruta i molt contemplant la evolució de la tecnologia, sense arribar a exagerar. Com per exemple fets  com: s'ha acabat la benzina i el dièsel però els cotxes, que funcionaven amb aquests combustibles, continuen funcionat adaptats amb ponts a través de la electricitat, gràcies a la col·locació de plaques fotovoltaiques col·locades en el capó (convivint aquests models de principis del segle XXI amb transports més futuristes com motos flotants), la droga també a evolucionat on ja no cal ingerir-la ni per vena ni oralment per arribar a col·locar-se, també es pot veure impressores futuristes, mòbils minimalistes tàctils...

Un altre punt fort de Looper es el guió i aquí és on radica gran part de l'èxit de la crítica, on durant les dues hores que dura, hi han moments i diàlegs realment bons i amb carisma,  on fan qüestionar-se a un mateix que faria si estigues en la pell del protagonista Joe (Gordon Levitt). 

Decantant-se el guio més pel diàleg que per la pura violència i acció de tirotejos que t'han ens té acostumats el cinema d'acció últimament, on l'equilibri es troba bastant ben compensat entre ambdues. Les escenes de violència no són explicites, ja que el director deixa la consecució dels fotogrames per la imaginació del espectador.

Un altre punt a destacar és la parella Gordon Levitt i Bruce Willis on el concepte de acció-reacció juga un paper molt important i es narra de forma molt original i fresca. Realment els millors moments de la pel·lícula es quan estan junts en escena.

Els apartats que no m'han agradat tant són algunes preguntes obertes que deixa la pel·lícula sense resoldre, la poca recreació i detalls del món futurista d'on ve en Bruce Willis, fent la sensació que el director es vol que ens posem i ens centrem més en la pell de Joe de jove(Gordon Levitt). En aquest aspecte si que he trobat a faltar una aproximació més sensitiva i d'enteniment humà sobre la causa de Bruce Willis durant la pel·lícula, que s'explica de forma massa freda.

També es permet la pel·lícula alguns moment de inverosimilitud i acció pura, típic de les pel·lícules de ciència ficció i del paper com heroi. Això si, sense arribar a una sensació de flipada.

Per últim un altre factor que no m'ha agradat i on el director podria haver fet més és alhora de camuflar més les cartes en el guio pel tram final de la pel·lícula. Es torna bastant previsible, on sense gaires dificultats pots deduir els fets que van a succeir abans de que te'ls expliquin.

En general és una pel·lícula recomanable per aquells que els agraden pel·lícules bones i amb guions bons que el facin reflexionar i viatjar a futurs pròxims i molt recomanable per aquells que els agrada el gènere de ciència ficció, on trobaran un món molt interessant de la mà dels Loopers.

Si encara no heu vist el trailer el teniu en l'entrada del bloc El 'must see' d'Octubre

Puntuació= 7,5/10

"Looper no es perfecta, pero consigue al completo lo mismo que el Mago de Oz: tiene inteligencia, coraje y corazón. (...) Puntuación: ***** (sobre 5)" (Kim Newman: Empire)

"Una película palomitera con vocación indie y mucho cerebro, brillantes interpretaciones y una resolución altamente satisfactoria (...) la primera película de visión obligada de la temporada (...) Puntuación: ***1/2 (sobre 4)" (Lou Lumenick: New York Post)

"'Looper' conjuga una caligrafía visual geométrica con un subtexto cargado de emoción y hondura (...) Tan cercano a la entropía arrebatada de '12 Monos' como a la precisión cerebral de 'Origen' (...) avasallador tramo final (...) Puntuación: ***** (sobre 5)" (Noel Ceballos: Fotogramas)

"Toca tantos referentes, visita territorios tan transitados, que la aventura resultante, por imposible que parezca, logra resultar insólita. O, cuanto menos, sorprendente (...) el resultado final tan entretenido como agotador (...) Puntuación: **** (sobre 5)" (Carlos Marañón: Cinemanía)

Game BSO Films

Acabo de aprendre a possar pistes de música en el blog i per celebrar-ho, aquí teniu un altre joc de pel·lícules, aquest cop basat en les bandes sonores(bso). Sabeu dir-me de quines pel·lícules es tracten cada pista de música?

1)BSO:...............

2)BSO:...............

3)BSO:...............

4)BSO:...............

5)BSO:..............

6)BSO:..............

La Vita è Bella

Si hi ha una pel·lícula que no ha deixat indiferent a ningú i que la crítica ha destacat especialment dins el món del Sèptim Art, aquesta és La vida es bella.

( clica play en el mig i disfruta de la música)

Pel·lícula amb cor com poques que existeixen, que de la desgràcia et dibuixa un somriure d'orella a orella i t'ensenya l'autèntic amor. L'amor d'un home cap a la seva dona i el seu fill. En les bones com en las dolentes ell sempre li riu a la vida, no importen les dificultats, perquè la vida és bella i no hauría de ser d'una altre manera. Encara recordo com després de veure-la per primer cop tots els meus 'mals' van desaparèixer i em vaig adonar al instant que hi havien molt poques pel·lícules com aquesta i on l'existència del cinema cobrava tot el sentit en aquest món.

Perquè la pel·lícula no és només un història més del Sèptim art, és un missatge sincer i honest per tot espectador amant o no del cinema.

"La felicitat i l'esperança es troben en el camí del amor"

La vida és bella no sería el mateix sense Roberto Benigni, director i actor protagonista en la pel·lícula. No recordo cap persona que actués i dirigís de forma tan excel·lent realitzant un treball tan sublim. Roberto radia tota la energia positiva de la pel·lícula i veure'l en la pantalla és un plaer, es nota que no va deixar res a l'altzar. Algunes de les seves cites quan va estrenar la pel·lícula:

"La vida es bella es una frase que va más allá de la película, que resume toda una actitud hacia la vida, que tenemos todos la posibilidad y hasta la obligación de encontrar bella."

"El humor lo puede todo. Lo importante es no ofender."

"Necesitaba explicar todo lo positivo que he aprendido en mi vida. Creo que puede entresacarse una lectura fundamental: cuando se entremezclan las culturas, se produce una chispa que señala el camino del arte."

"En esta película recurrí a una cosa muy importante para mí: la ingenuidad, la pureza, la simplicidad de la niñez."

"Hay una cosa curiosa. Si yo digo '¡Soy el mejor, soy de una raza superior!', a la gente le da la risa. Pero si en lugar de eso, digo '¡Somos los mejores, somos de una raza superior!', la gente se lo puede tomar en serio. Ése es el problema."

(Atenció Spoiler)

Si tingués de destacar una cita de la pel·lícula, la part més emocionant i romàntica com poques pel·lícules han aconseguit arribar, sens dubte destacaria el moment que Guido està en el camp de concentració i pel megàfon crida a la seva esposa Dora:

"Buenos días Princesa"

És tan emocionant veure com Guido no perd ni l'esperança, ni la felicitat, ni l'amor que sent, en un lloc tan trist i tràgic com un camp de concentració. On gràcies el megàfon la seva dona l'escolta des de l'altre costat i la fa somriure, simplement preciós.

Si tingués que destacar un diàleg entre tots els genials que hi han en la pel·lícula, seria el següent:

Entre altres curiositats de La vida és bella, hi han algunes que cal destacar per entendre millor fins quin punt transmet realisme i homenatge al Sèptim Art.

• La actriu protagonista Nicoletta Braschi, Dora en la pel·lícula on interpreta la dona de Guido(Roberto Benigni), és la dona real de Roberto Benigni.

• El número en el uniforme que porta Guido en el camp de concentració és el mateix número que porta Charles Chaplin en el Gran Dictador, una sàtira de Hitler i del feixisme.

• Roberto Benigni va dir que el títol de la pel·lícula l'havia extret d'una cita de Leon Trotsky en Mèxic, al saber que els assassins de Stalin l'anaven a matar, va veure a la seva esposa en el jardí i va dir: "tot i així la vida es bella"

• La pel·lícula va rebre més de 40 premis internacionals, entre altres 3 Oscars (millor pel·lícula extrangera, millor actor i millor banda sonora) i el Gran premi especial del Jurat de Cannes.

Tota una Obra mestra de Roberto Benigni, on l'any 1997 va guanyar el Oscars com a actor principal i com a director, sent el segon i últim cop en la història que es repetia tal situació. I el moment de la gala no pot ser més bell i emocionant, entregant el premi Sophia Loren.

La localització on es va rodar La vida és bella va ser en un petit poble italià anomenat Arezzo, i he tingut el plaer de visitar-lo aquest estiu passat i en persona puc dir-vos que la plaça inclinada per on baixen en bici els 3 junts és preciosa tot i estar en obres una part. A continuació teniu algunes fotografies que vaig fer:

Si vau veure la pel·lícula i no heu trobat cap pel·lícula més que s'assembli en ànima com La vita è bella, us recomano que veieu El tigre y la nieve co-protagonitzada i dirigida per la mateixa parella.

I com bé diu el títol: La vida és bella i només es viu una vegada, o sigui que aprofitar-la i disfrutar-la!!!!

Les pel·lícules amb més Oscars

Les pel·lícules amb més premis Oscars de la història del Sèptim Art no sempre han anat de la mà de les pel·lícules amb més nominacions, degut a la gran competència entre les pel·lícules que es presenten cada any en l'Acad`mia dels Oscars el repartiment entre dues o tres pel·lícules és habitual. És ben sabut per tots la dificultat de que una sola pel·lícula s'emporti l'èxit i el reconeixement en quasi totes les categories existents i per això existeix una petita llista, formada per 15 pel·lícules, la qual ostenten l'honor de ser les pel·lícules amb més premis Oscars.

Lo més sorprenent d'aquesta llista és que cap pel·lícula va ser capaç de emportar-se els 5 premis Oscars més importants ( millor pel·lícula, millor director, millor actriu principal, millor actor principal, millor guio), havent-hi només 3 pel·lícules que han aconseguit tal gesta.

• El silencio de los corderos (1991)

• Alguien voló sobre el nido del cuco (1975)        

• Sucedió una noche ( 1934)

A continuació un vídeo on es detallen les categories premiades del Top 10 de la llista anterior:

El Fraude (Arbitrage)

Última pel·lícula protagonitzada per Richard Gere, la qual feia temps que no apareixia en la gran pantalla, però la espera ha valgut la pena en aquest cas, on és amo i senyor de la pel·lícula, girant tota la trama al voltant de la seva figura com a empresari milionari de les finances.

El Fraude (Arbitrage), com bé indica el seu títol és la base de la temàtica de la pel·lícula, convertint-se com un protagonista més en el film encarnat per l'actor Richard Gere, vist des de dues perspectives:

La primera, la especulació en el món de les finances entre empreses, on la fama, el prestigi i el nom prenen més importància que l'èxit que pugui arribar a obtenir una empresa a través del bon treball i dels seus beneficis.

La segona, a través de la persona Robert Miller (Richard Gere) en la tasca com a pare d'una gran família.

La pel·lícula un thriller en tota regla, compleix amb bona nota en quasi tota la duració, menys en el final on el director tanca el film de forma precipitada deixant-lo obert, perquè el espectador s'imagini el final que més el convens.

A nivell de guio es bastant bo, toca temes entre línies actuals com la crisis ensenyant les especulacions borsa-tils que s'han realitzat sense cap pudor. On Robert Miller ha de netejar constantment la seva imatge perquè no es destapi el seu frau.

Tot i que la trama que li succeïx a Robert Miller (Richard Gere) podria ser un fet verídic del nostre món actual, peca en alguns aspectes de verosimilitud, donant la sensació en alguns moments que estàs davant d'una pel·lícula i no de la vida real.

Però el que fa destacar el film davant altres thrillers convencionals és la doble moralitat que té Robert Miller com a empresari milionari, on tota la seva família depèn d'ell i s'ha de comportar com a pare i a la vegada com a cap de empresa. De com interactua davant els altres per treure el millor benefici per ell, com si d'un joc d'estratègia es tractes.

Pels que no siguin amants del gènere 'Thriller' lo més segur es que no l'entusiasmi la pel·lícula al veure-la, tampoc és una pel·lícula que un cop vista et vinguin ganes de tornar-la a veure-la o comprar-la en format domèstic, però si que és una bona pel·lícula, ben realitzada en tots els seus aspectes, que fa molt bé la seva funció, entretindre't, amb una bona trama que fins el final no saps com acabarà, amb bones actuacions i amb bastanta personalitat, sense recordar-te a altres pel·lícules realitzades abans.

Puntuació: 6,5/10

"Gere es uno de los mejores caminantes del cine, agraciado con una sugestiva flexibilidad física de depredador y se desliza por la película como una pantera. Es el mayor objeto de lujo del film" 

(Manohla Dargis: The New York Times)

La interpretación de Richard Gere en la pecaminosamente entretenida 'Arbitrage' es demasiado buena para ser ignorada. A sus 62 años, está en la cumbre de su poder (...) Puntuación: ***1/2 (sobre 4)"

 (Peter Travers: Rolling Stone)

"Estimable ópera prima (...) No es una obra maestra, pero sí una película muy digna, con un agradecible equilibrio entre la calidad y la comercialidad." (Carlos Boyero: Diario El País)

"Apreciable, absorbente y de suntuoso acabado, 'El fraude' podría ser un episodio de 'Colombo' con el foco dramático alterado y argucias cercanas al Hitchcock más maligno (...) Puntuación: *** (sobre 5)" 

(Antonio Trashorras: Fotogramas)

"Un thriller puro y duro, diseñado a la manera de los relatos de John Grisham. (...) maneja con soltura ciertas dosis de intriga y unas cuantas sorpresas. Cualquier episodio de 'Ley y orden' tiene un argumento más plausible, pero aun así Jarecki hace varias cosas bien (...) Puntuación: *** (sobre 5)" (Nando Salvá: Cinemanía)

The worst films ever

Després de haver vist més de 900 pel·lícules és normal que alguna d'elles siguin dolentes de veritat.  A vegades per un mal consell, per l'engany d'un bon trailer i el seu bon merchandising, per la reputació de la seva saga o per grans actors que actuen en ella...et decideixes anar a veure-la. Un cop vista et doncs compte de la pèrdua de temps i de diners que ha estat. 

A continuació teniu les pitjors pel·lícules que he vist amb diferència:

Hulk (2003)

Què m'esperava? 

Primera adaptació a la gran pantalla de la massa Hulk amb actors de la talla de Eric Bana, Sam elliot o Jennifer Conelly, on després de la bona adaptació de spiderman 1 tothom esperava una gran pel·lícula de Hulk. 

Què va ser?

Una pel·lícula que la primera meitat del film encara s'aguanta, però on de la meitat cap endavant es torna insuportable sobretot el final, dels pitjors que recordo.

Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal (2008)

Què m'esperava? 

Tornava Indiana Jones al cinema amb un Harrison Ford gran però amb tota la essència de la trilogia de la saga. En la direcció Steven Spielberg el pare i creador i amb actors com Cate Blanchett, qui podia imaginar que la pel·lícula no seria dolenta, ho tenia tot per ser un gran èxit.

Què va ser?

Lo millor hagués estat deixar la trilogia en pau i no haver realitzat la quarta part, un insult de veritat pels amants de la saga, amb una flipada de final que no entenc com Steven Spielberg es va enfonsar tant al Indiana Jones.

Alien 4: Resurrection (1997)

Què m'esperava? 

La veritat es que s'esperava molt poc d'aquesta quarta part, ja que la tercera part va ser bastant dolenta comparada amb Alien, el octavo pasajero i Aliens. Però pels amants de la saga esperàvem un possible retrobament amb les línies marcades per Ridley Scott o per James Cameron.

Què va ser?

Doncs definitivament va ser dolenta, deixant terrorífica figura del Alien com un pallasso sense intel·ligència, on feia més riure que por, per oblidar.

Shame (2011)

Què s'esperava? 

Tota la crítica la posava pels núvols, amb ple de premis i altes puntuacions tot i que no havia sentit a parlar molt de la pel·lícula. Però amb tantes bones sensacions per part de la crítica no podia ser dolenta.

Què va ser?

Dolenta no lo següent, quasi vaig tenir ganes de sortir del cinema perquè hem tornessin els diners, representant el sexe de a forma més fastigosa que recordo, escenes absurdes i fora de lloc, on vaig començar a entendre que la posaven com a obra mestra per ser la primera en  atrevir-se un director a filmar escenes de sexe en una pel·lícula comercial sense cap tipus de tabú, per mi una pel·lícula que insulta al Sèptim Art. A partir d'aquell dia hem vaig començar a informar molt més i a fiar-me menys de les crítiques de les pel·lícules. 

Altres pel·lícules que no recomanaria ni el meu pitjor enemic:

Premiere Trailer: Hitchcock

Espectacular cartell sobre el biopic de Alfred Hitchcock anomenat simplement Hitchcock.  La pel·lícula es centra en una etapa del geni del suspens, justament quan va rodar Psicosis cap allà 1960. Anthony Hopkins fa de protagonista acompanyat amb un repartiment d'actors destacats com: Helen Mirren, Scarlett Johanson, Danny Huston, Jessica Biel, Toni Collete... el seu estren s'espera cap el 2013.

De moment teniu el primer tràiler en HD a continuació,on l'acompanya un espectacular música de fons, sobretot destacar Memorial de Michael Nyman i Woodkid de Iron.

Per fi, podeu escoltar tota la cançó sencera de Woodkid de Iron: