Looper: un bufo de aire fresc

Després de veure Looper puc dir que m'ha agradat bastant però no m'ha encantat. Looper comença amb molta força els primers 15 minuts t'atrapa en un espiral sobre la trama dels assassins Loopers i té un final realment bo, però pel guió que tenien entre las mans, crec que el director, Rian Johnson, podria haver anat més lluny amb el film.

En que destaca Looper sobre la resta de pel·lícules de ciència ficció? 

Doncs que Johnson ha recreat un futur pròxim, any 2042, de forma molt viva, subtil i amb múltiples detalls, enriquint la trama i prenent un camí realista del món que vivim avui en dia. La pel·lícula es disfruta i molt contemplant la evolució de la tecnologia, sense arribar a exagerar. Com per exemple fets  com: s'ha acabat la benzina i el dièsel però els cotxes, que funcionaven amb aquests combustibles, continuen funcionat adaptats amb ponts a través de la electricitat, gràcies a la col·locació de plaques fotovoltaiques col·locades en el capó (convivint aquests models de principis del segle XXI amb transports més futuristes com motos flotants), la droga també a evolucionat on ja no cal ingerir-la ni per vena ni oralment per arribar a col·locar-se, també es pot veure impressores futuristes, mòbils minimalistes tàctils...

Un altre punt fort de Looper es el guió i aquí és on radica gran part de l'èxit de la crítica, on durant les dues hores que dura, hi han moments i diàlegs realment bons i amb carisma,  on fan qüestionar-se a un mateix que faria si estigues en la pell del protagonista Joe (Gordon Levitt). 

Decantant-se el guio més pel diàleg que per la pura violència i acció de tirotejos que t'han ens té acostumats el cinema d'acció últimament, on l'equilibri es troba bastant ben compensat entre ambdues. Les escenes de violència no són explicites, ja que el director deixa la consecució dels fotogrames per la imaginació del espectador.

Un altre punt a destacar és la parella Gordon Levitt i Bruce Willis on el concepte de acció-reacció juga un paper molt important i es narra de forma molt original i fresca. Realment els millors moments de la pel·lícula es quan estan junts en escena.

Els apartats que no m'han agradat tant són algunes preguntes obertes que deixa la pel·lícula sense resoldre, la poca recreació i detalls del món futurista d'on ve en Bruce Willis, fent la sensació que el director es vol que ens posem i ens centrem més en la pell de Joe de jove(Gordon Levitt). En aquest aspecte si que he trobat a faltar una aproximació més sensitiva i d'enteniment humà sobre la causa de Bruce Willis durant la pel·lícula, que s'explica de forma massa freda.

També es permet la pel·lícula alguns moment de inverosimilitud i acció pura, típic de les pel·lícules de ciència ficció i del paper com heroi. Això si, sense arribar a una sensació de flipada.

Per últim un altre factor que no m'ha agradat i on el director podria haver fet més és alhora de camuflar més les cartes en el guio pel tram final de la pel·lícula. Es torna bastant previsible, on sense gaires dificultats pots deduir els fets que van a succeir abans de que te'ls expliquin.

En general és una pel·lícula recomanable per aquells que els agraden pel·lícules bones i amb guions bons que el facin reflexionar i viatjar a futurs pròxims i molt recomanable per aquells que els agrada el gènere de ciència ficció, on trobaran un món molt interessant de la mà dels Loopers.

Si encara no heu vist el trailer el teniu en l'entrada del bloc El 'must see' d'Octubre

Puntuació= 7,5/10

"Looper no es perfecta, pero consigue al completo lo mismo que el Mago de Oz: tiene inteligencia, coraje y corazón. (...) Puntuación: ***** (sobre 5)" (Kim Newman: Empire)

"Una película palomitera con vocación indie y mucho cerebro, brillantes interpretaciones y una resolución altamente satisfactoria (...) la primera película de visión obligada de la temporada (...) Puntuación: ***1/2 (sobre 4)" (Lou Lumenick: New York Post)

"'Looper' conjuga una caligrafía visual geométrica con un subtexto cargado de emoción y hondura (...) Tan cercano a la entropía arrebatada de '12 Monos' como a la precisión cerebral de 'Origen' (...) avasallador tramo final (...) Puntuación: ***** (sobre 5)" (Noel Ceballos: Fotogramas)

"Toca tantos referentes, visita territorios tan transitados, que la aventura resultante, por imposible que parezca, logra resultar insólita. O, cuanto menos, sorprendente (...) el resultado final tan entretenido como agotador (...) Puntuación: **** (sobre 5)" (Carlos Marañón: Cinemanía)