La Vita è Bella

Si hi ha una pel·lícula que no ha deixat indiferent a ningú i que la crítica ha destacat especialment dins el món del Sèptim Art, aquesta és La vida es bella.

( clica play en el mig i disfruta de la música)

Pel·lícula amb cor com poques que existeixen, que de la desgràcia et dibuixa un somriure d'orella a orella i t'ensenya l'autèntic amor. L'amor d'un home cap a la seva dona i el seu fill. En les bones com en las dolentes ell sempre li riu a la vida, no importen les dificultats, perquè la vida és bella i no hauría de ser d'una altre manera. Encara recordo com després de veure-la per primer cop tots els meus 'mals' van desaparèixer i em vaig adonar al instant que hi havien molt poques pel·lícules com aquesta i on l'existència del cinema cobrava tot el sentit en aquest món.

Perquè la pel·lícula no és només un història més del Sèptim art, és un missatge sincer i honest per tot espectador amant o no del cinema.

"La felicitat i l'esperança es troben en el camí del amor"

La vida és bella no sería el mateix sense Roberto Benigni, director i actor protagonista en la pel·lícula. No recordo cap persona que actués i dirigís de forma tan excel·lent realitzant un treball tan sublim. Roberto radia tota la energia positiva de la pel·lícula i veure'l en la pantalla és un plaer, es nota que no va deixar res a l'altzar. Algunes de les seves cites quan va estrenar la pel·lícula:

"La vida es bella es una frase que va más allá de la película, que resume toda una actitud hacia la vida, que tenemos todos la posibilidad y hasta la obligación de encontrar bella."

"El humor lo puede todo. Lo importante es no ofender."

"Necesitaba explicar todo lo positivo que he aprendido en mi vida. Creo que puede entresacarse una lectura fundamental: cuando se entremezclan las culturas, se produce una chispa que señala el camino del arte."

"En esta película recurrí a una cosa muy importante para mí: la ingenuidad, la pureza, la simplicidad de la niñez."

"Hay una cosa curiosa. Si yo digo '¡Soy el mejor, soy de una raza superior!', a la gente le da la risa. Pero si en lugar de eso, digo '¡Somos los mejores, somos de una raza superior!', la gente se lo puede tomar en serio. Ése es el problema."

(Atenció Spoiler)

Si tingués de destacar una cita de la pel·lícula, la part més emocionant i romàntica com poques pel·lícules han aconseguit arribar, sens dubte destacaria el moment que Guido està en el camp de concentració i pel megàfon crida a la seva esposa Dora:

"Buenos días Princesa"

És tan emocionant veure com Guido no perd ni l'esperança, ni la felicitat, ni l'amor que sent, en un lloc tan trist i tràgic com un camp de concentració. On gràcies el megàfon la seva dona l'escolta des de l'altre costat i la fa somriure, simplement preciós.

Si tingués que destacar un diàleg entre tots els genials que hi han en la pel·lícula, seria el següent:

Entre altres curiositats de La vida és bella, hi han algunes que cal destacar per entendre millor fins quin punt transmet realisme i homenatge al Sèptim Art.

• La actriu protagonista Nicoletta Braschi, Dora en la pel·lícula on interpreta la dona de Guido(Roberto Benigni), és la dona real de Roberto Benigni.

• El número en el uniforme que porta Guido en el camp de concentració és el mateix número que porta Charles Chaplin en el Gran Dictador, una sàtira de Hitler i del feixisme.

• Roberto Benigni va dir que el títol de la pel·lícula l'havia extret d'una cita de Leon Trotsky en Mèxic, al saber que els assassins de Stalin l'anaven a matar, va veure a la seva esposa en el jardí i va dir: "tot i així la vida es bella"

• La pel·lícula va rebre més de 40 premis internacionals, entre altres 3 Oscars (millor pel·lícula extrangera, millor actor i millor banda sonora) i el Gran premi especial del Jurat de Cannes.

Tota una Obra mestra de Roberto Benigni, on l'any 1997 va guanyar el Oscars com a actor principal i com a director, sent el segon i últim cop en la història que es repetia tal situació. I el moment de la gala no pot ser més bell i emocionant, entregant el premi Sophia Loren.

La localització on es va rodar La vida és bella va ser en un petit poble italià anomenat Arezzo, i he tingut el plaer de visitar-lo aquest estiu passat i en persona puc dir-vos que la plaça inclinada per on baixen en bici els 3 junts és preciosa tot i estar en obres una part. A continuació teniu algunes fotografies que vaig fer:

Si vau veure la pel·lícula i no heu trobat cap pel·lícula més que s'assembli en ànima com La vita è bella, us recomano que veieu El tigre y la nieve co-protagonitzada i dirigida per la mateixa parella.

I com bé diu el títol: La vida és bella i només es viu una vegada, o sigui que aprofitar-la i disfrutar-la!!!!