The worst films ever

Després de haver vist més de 900 pel·lícules és normal que alguna d'elles siguin dolentes de veritat.  A vegades per un mal consell, per l'engany d'un bon trailer i el seu bon merchandising, per la reputació de la seva saga o per grans actors que actuen en ella...et decideixes anar a veure-la. Un cop vista et doncs compte de la pèrdua de temps i de diners que ha estat. 

A continuació teniu les pitjors pel·lícules que he vist amb diferència:

Hulk (2003)

Què m'esperava? 

Primera adaptació a la gran pantalla de la massa Hulk amb actors de la talla de Eric Bana, Sam elliot o Jennifer Conelly, on després de la bona adaptació de spiderman 1 tothom esperava una gran pel·lícula de Hulk. 

Què va ser?

Una pel·lícula que la primera meitat del film encara s'aguanta, però on de la meitat cap endavant es torna insuportable sobretot el final, dels pitjors que recordo.

Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal (2008)

Què m'esperava? 

Tornava Indiana Jones al cinema amb un Harrison Ford gran però amb tota la essència de la trilogia de la saga. En la direcció Steven Spielberg el pare i creador i amb actors com Cate Blanchett, qui podia imaginar que la pel·lícula no seria dolenta, ho tenia tot per ser un gran èxit.

Què va ser?

Lo millor hagués estat deixar la trilogia en pau i no haver realitzat la quarta part, un insult de veritat pels amants de la saga, amb una flipada de final que no entenc com Steven Spielberg es va enfonsar tant al Indiana Jones.

Alien 4: Resurrection (1997)

Què m'esperava? 

La veritat es que s'esperava molt poc d'aquesta quarta part, ja que la tercera part va ser bastant dolenta comparada amb Alien, el octavo pasajero i Aliens. Però pels amants de la saga esperàvem un possible retrobament amb les línies marcades per Ridley Scott o per James Cameron.

Què va ser?

Doncs definitivament va ser dolenta, deixant terrorífica figura del Alien com un pallasso sense intel·ligència, on feia més riure que por, per oblidar.

Shame (2011)

Què s'esperava? 

Tota la crítica la posava pels núvols, amb ple de premis i altes puntuacions tot i que no havia sentit a parlar molt de la pel·lícula. Però amb tantes bones sensacions per part de la crítica no podia ser dolenta.

Què va ser?

Dolenta no lo següent, quasi vaig tenir ganes de sortir del cinema perquè hem tornessin els diners, representant el sexe de a forma més fastigosa que recordo, escenes absurdes i fora de lloc, on vaig començar a entendre que la posaven com a obra mestra per ser la primera en  atrevir-se un director a filmar escenes de sexe en una pel·lícula comercial sense cap tipus de tabú, per mi una pel·lícula que insulta al Sèptim Art. A partir d'aquell dia hem vaig començar a informar molt més i a fiar-me menys de les crítiques de les pel·lícules. 

Altres pel·lícules que no recomanaria ni el meu pitjor enemic:

The Spirit (2008): La pitjor pel·lícula de Frank Miller amb diferència

Catwoman(2004) i Elektra(2005): Fan mal als ulls les dues versiones d'aquestes superheroïnes

El hombre lobo (2010): Per dormir-se, remake del original, sense res de por, no entenc com Anthony Hopkins, Benicio del Toro i Danny Elfman, compositor de la música, van acceptar tal pel·lícula.

Gamer(2009): trailer boníssim, on semblava un guio original i fresc amb Gerard Butler com a protagonista. La realitat tot lo contrari, cap escena es mereixedora de destacar.

Dragonball Evolution(2009): el robo del any als cinemes, un insult per la obra de Akira Toriyama no entenc com van permetre realitzar aquesta pel·lícula al director que no mereix ni menció.

Paintball (2009): una altre pel·lícula amb un bon trailer i una bona idea realitzar una pel·lícula de paintball que comença en joc i acaba per fer-se realitat lo de matar. Els 15 primers minuts es salven la resta no val res, una pena.

Furia de titanes(2010): potser no és un suspens de pel·lícula però jo esperava molt d'ella. Ja que amb actors de la talla Ralph Fiennes, Liam Neeson i Sam Worthington amb un guio sobre la mitologia dels Deus podien haver realitzat la pel·lícula del any amb la quantitat de suc que tenia i que poc es va exprimir, convertint-se en una pel·lícula superficial en el guions per adolescents, només amb algunes grans escenes d'acció.

Ja excloc de la llista algunes de les versions Movie: Date Movie...on només es salven les dues primeres Scary Movie.