Django Desencadenado: sarcàstica i canalla

Quentin Tarantino dels pocs directors actuals que continuen innovant i sorprenent, director que demostra sempre el seu segell propi en totes les seves pel·lícules, on simplement busca el pur entreteniment del públic. Les seves pel·lícules poden ser millor o pitjor, poden agradar més o menys, però lo que no se li pot negar es que dóna al cinema algú sempre nou. Aquest cop amb un spaghetti western com mai hauràs vist, on Quentin continua amb el fil conductor de explicar la història Americana, aquest cop centrada en l'esclavitud del segle XIX, deixant la època Nazi de Malditos Bastardos.

   

Pel·lícula presentada com una sàtira, on tots els personatges surten salpicats, on torna el Tarantino més violent, amb escenes dures i de sang i fetge, amb un guió molt atrevit, ja que hi han un sense fi de insults i diàlegs amb un to de humor negra i molt canalla.

Quentin pot arribar a faltar al respecte a la memòria de l'esclavitud dels homes negres, pels qui no entenguin el humor i les intencions del director, ja que en el fons la pel·lícula no busca una explicació fidedigna dels fets succeïts en el segle XIX, simplement el director ha inventat un guió que entretingui, creant uns personatges ambientats en una època real però difuminant els esdeveniments amb escenes de ficció i realitat.

Quentin fa el seu petit homenatge a les pel·lícules spaghetti-western,creant una pel·lícula de focs artificials, on prevaleix el espectacle i el humor a la verosimilitud de les escenes, recuperant les escenes slow motion tipiques de pel·lícules del Oest, posant una música estrident de fons (com hip-hop o música clàssica de Beethoven) i la veritat es que funciona a la perfecció.

La línia narradora de la pel·lícula és no lineal, on molts cops el espectador ja visualitza la acció que succeirà abans de la escena narradora que la justifica, la qual aconsegueix donar molt dinamisme.

El repartiment amb actors de la talla de Leonardo di Caprio, Samuel L.Jackson, Jamie Fox i Christoph Waltz no podien defraudar i realment estan sublims tots, cadascú interpreta el seu paper a les mil meravelles.

Però un cop vista, la pel·lícula et deixa un mica de mal sabor de boca, perquè es fa llarga, sobretot cap el final, segurament degut als 165 minuts que dura la pel·lícula, on potser amb un parell de minuts menys hagués estat millor acabada. Ja que el començament de la pel·lícula i en quasi tota la seva duració  hi ha un sense fi de moments d'acció i moments d'humor, però hi han moments que decau perquè és molt difícil mantenir el nivell que marca el inici.

Com a pel·lícula en comput global és notable, Quentin no es supera a si mateix, ja que el llisto amb Pulp Fiction o Reservoir Dogs és molt elevat, però si es comparà amb la seva penúltima pel·lícula, Malditos Bastardos, la supera en el aspecte humorístic no tant en línies generals.

En resum pels amants del cinema de Tarantino els agradarà segur, pels que esperin un western seriós millor que escolleixin una altre opció per gastar-se el diners i pels que eviten les pel·lícules d'acció de sang i fetge millor no anar-la a veure, però crec a la majoria que busca un entreteniment sense esperar res a canvi sortirà satisfet de la sala del cinema.

Puntuació=  7,75/10

"Tarantino infunde este denso material de tantos toques divertidos, sorprendentes e inesperados, que resulta constantemente estimulante" (Todd McCarthy: The Hollywood Reporter)

"'Django' da, al por mayor, ese placer especialmente narcótico y delirante que Tarantino todavía sabe crear en cine (...) Es tan malsana, deplorable y deliciosa como un cigarrillo prohibido (...) Puntuación: ***** (sobre 5)" (Peter Bradshaw: The Guardian) 

"Un relámpago de puro cine, deslumbrante, sinvergüenza y emocionantemente vivo (...) ¿Es 'Django Unchained' excesiva? Totalmente. De otra manera, no sería Tarantino (...) Puntuación: ***1/2 (sobre 4)" 

(Peter Travers: Rolling Stone)

"'Django Unchained' (...) es exactamente lo que esperas del controvertido y audaz director de 'Pulp Fiction' -desmedida, grosera, escandalosa, desagradable, exagerada (...) No habrás visto nada igual" (Rex Reed: The New York Observer)