La noche más oscura: i la més freda

Doncs els meus temors s'han complert després de veure la última pel·lícula de Kathryn Bigelow. Kathryn repeteix la formula de direcció de la seva última pel·lícula En tierra hostil i mostra al espectador la seva arma documentalista alhora de explicar històries, mostrant escenes molt realistes, documentades, però amb un ritme lent, tirant a pesat, on només els últims 30 minuts es salven i et mantenen mínimament en tensió.

No es pot treure mèrit de que la pel·lícula està ben realitzada tècnicament, cada escena sembla extreta dels successos reals, i fins i tot hi han parts on juraria que han afegit vídeos reals dels propis atemptats, però no és suficient per haver rebut tanta bona crítica.

L'al·licient principal per anar a veure-la era voler saber els esdeveniments que van succeir en la missió secreta més famosa dels últims anys i en segon lloc era veure las interpretacions dels actors, sobretot de Jessica Chastain que tan bé ha parlat la crítica i on mencion que va a pel Óscar.

Doncs bé pel que fa al primer, un cop vista la pel·lícula et doncs conte que hagués estat més efectiu realitzar un documental sobre els fets, on segur que hagués aconseguit més àgilitat al explicar cada succés de la pel·lícula, ja que el handicap principal que tenen totes les pel·lícules que parlen de fets verídics és el ritme, només pots afegir el material que disposes no pots inventar. 

Tot i que molts crítics senyalen que la pel·lícula enganxa, en la meva humil opinió, crec que la única motivació per continuar veient-la és saber com van matar al terrorista més buscat dels nostres temps i res més. 

Pel que fa a les interpretacions dels actors, és notable en termes generals, destacant clar a la actriu protagonista Jessica, ja que tota la pel·lícula gira al voltant d'ella i es fa lluir en escena, realment no sería ningúna sorpresa que guanyes l'Óscar veient els precedents de la Acadèmia. 

Bé per resumir, si ets d'aquelles persones que li agraden el genere bèl·lic i li va agradar En tierra hostil segurament la tinguis a la llista de pendents per veure-la i un cop vista segur que t'agradarà, si directament no t'agrada el gènere no vagis a veure-la al cinema perquè no val la pena i si ets d'aquells que no t'entusiasme el gènere, com un servidor, però vols respostes amb detalls sobre lo que va succeir i esperés una pel·lícula entretinguda amb un alt ritme de adrenalina, et decepcionarà bastant.

En poques paraules el trailer de la pel·lícula, les bones critiques i la alta expectació creada per estar en el top 10 de les millors del 2012 han matat a la pel·lícula, perquè esperés massa d'ella. Un cop vista no et venen ganes de tornar-la a veure, tot i així no és pot dir que sigui una pel·lícula dolenta simplement es troba entre passable e interessant, ja que està ben realitzada però en la funció de entretindre fracassa. 

Puntuació:6/10

"Ni sombra de maniqueísmo ni de manipulación por parte de su inteligente e inquietante autora. (...) ausente de clichés y de convenciones, (...) extraordinaria parte final" (Carlos Boyero: Diario El País)

"Exhaustiva, implacable, rigurosa (...) Dejando que sea el espectador quien ponga, a la postre, la escala de valores con que deberá juzgar lo que se le propone. (...) Puntuación: **** (sobre 5)" (M. Torreiro: Fotogramas)

"Lo mejor es su retrato de una obsesión, la de todo un pueblo (...) Y lo que opera en contra del interés de la película es su propia estructura, la dilación de la búsqueda (...) un desenlace ya sabido, aunque muy bien resuelto cinematográficamente. (...) Puntuación: *** (sobre 5)" (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)